Fan mal. Les piscines al costat del mar, fan mal. O això em sembla. Almenys a mi se m’entravessen. Aigua i més aigua potable llançada en recipients de ciment o de plàstic, immensos, amb una capacitat per a milers i milers de litres destinats a refrescar els seus acalorats i adinerats propietaris.
La imatge del despropòsit. Aquelles mossegades que se li fan a la terra per tapar-la i asfixiar-la. Perquè allà no creixi res. Perquè sigui impermeable. Cases que es troben a dos o tres illes del mar, d’aquella piscina natural que ens regala el planeta (i que també estem destruint amb la invasió de plàstics, escombraries diverses i verins de tota índole. Els humans som la plaga més maligna de la història de la Terra).
De la mateixa manera que hi ha una llei de costes, hauria d’existir una llei de piscines
Moltes d’aquestes piscines es troben en urbanitzacions o cases aïllades que utilitzen aigua de pous naturals i que no paguen per quantitat de consum, sinó, en el millor dels casos, un import estipulat pels metres de cada finca, tingui piscina o no. I esclar, el que no es paga amb diners, no es valora –el súmmum de la ignorància–. I vinga a omplir i a buidar les vegades que calgui per gastar així menys electricitat amb els filtres i les depuradores –que moltes vegades ni tan sols existeixen–.
De la mateixa manera que hi ha una llei de costes –moltes vegades inútil i salvatgement violada, és veritat– hauria d’existir una llei de piscines, i que no poguessin construir-se en habitatges propers al mar. (Caldria fer una excepció amb les públiques i esportives, esclar; el fet que puguin utilitzar-les moltes persones i estiguin regulades les justifica.)
I què caldria fer amb les que ja existeixen? Plantar arbres. Se’ls torna la terra que se’ls va arrencar i les plantes que se’n va extirpar. Se’ls retorna la vida. I al voltant de la piscina ja no es conrea la gespa, sinó que es fa una petita horta o es planten herbes aromàtiques. Una cosa que no exigeixi un dispendi d’aigua tan exagerat i injustificat i que, d’altra banda, no sigui una font de sorolls infernals com són els maleïts tallagespes. (I un altre dia parlem de la necessitat de transformar en parcs i jardins els forassenyats camps de golf.)