Em veig en l’obligació reputacional –es diu així?– de desmentir els amables i viperins lectors que insinuen que cobro una pasta gansa per expressar certes opinions sobre Israel, pel que sembla favorables.
Preparatius a Israel per rebre els ostatges de Hamàs
És just empastifar la reputació d’un periodista sense aportar proves? I, sobretot, serien tan amables de dir-me on he d’anar a cobrar, si necessito factura amb IVA o es tracta d’anar per aquests mons de déu impartint la conferència “ Tots som Averroes!” A preu d’or?
No, jo m’equivoco de franc, com els pobres, o desinteressadament, tal que una veïna d’infantesa, una mica fresca però sense afany de lucre. Per això la tortura psicològica –es diu així?– que suposen aquestes falòrnies, perquè equivocar-se de franc és de ser ruc i un el que vol és forjar-se un futur, però no a costa dels nens de Gaza.
Naturalment, la corrupció existeix i existirà al meu gremi. El problema és que la ciutadania –es diu així?– creu que els israelians i les organitzacions jueves van pel món pagant amb or al primer periodista que passa, convicció que ja tenia Francisco Franco, el Caudillo per a amics i simpatitzants. Alguna cosa em diu que aquests senyors no incorren en dispendis superflus,
a diferència de certs països del Golf que es dignaven a obsequiar rellotges de marca als periodistes que convidaven per allò de l’hospitalitat.
Ja m’agradaria cobrar per fer conferències de l’estil “Tots som Averroes!”
Com a periodista veterà, soc un desastre: no recordo haver cobrat res de sospitós en tota la carrera, tret d’un viatge a l’illa de Madeira convidat per l’oficina de Turisme de Portugal, que vaig ampliar pel meu compte. Totes les nits guanyava a la ruleta del casino de l’hotel luxós on m’allotjava a preu regalat, em va sortir nòvia a Funchal –qui té una nòvia a Funchal ni té nòvia ni té res de res– i vaig tornar a Barcelona amb més diners dels que tenia quan vaig sortir.
Al cap dels anys, una persona coneixedora del sector del joc va atribuir l’episodi no pas a la meva perícia amb la ruleta, sinó a les indicacions del director del casino, un tipus encantador. Un cavaller!
Sempre queda el consol que la nòvia, professora alegre d’institut, em va sortir per mèrits propis, ho juraria.
Lee también
