RoRo, el nou fenomen mediàtic

Probablement, us soni el terme trad­wives i, si no, segur que coneixeu el nom RoRo, perquè, per immunes que sigueu a les xarxes socials, us ha de sonar la frase: “Avui en Pablo m’ha demanat que...”. Amb aquests elements, el debat ha girat entorn de l’eterna qüestió de si la RoRo és una dona submisa o una dona empoderada. Aquesta setmana el món de Rocío Bueno, la jove influencer de 22 anys, famosa per fer vídeos a TikTok en què cuina per al seu xicot, ha girat entorn d’aquesta qüestió.

Què són les tradwives ? Les dones dels anys cinquanta i seixanta, amb cabells amb rínxols i davantal de quadrets, preferentment de colors suaus. Estem parlant del concepte d’esposa tradicional de fa dècades, quan les dones eren vistes com a mestresses de casa i cuidadores dels fills. Una de les coses més sorprenents d’aquest moviment, que va emergir als Estats Units el 2020, és que estem parlant d’un contingut fet per noies joves que reprenen aquests patrons, en la majoria dels casos, també pel que fa a l’estètica.

D’altra banda, es podria pensar que el fet que una noia cuini per al seu xicot és afecte i no pas servilisme. “No em considero una dona submisa. Sempre m’he considerat feminista, si per feminista s’entén igualtat de drets entre homes i dones”, assegurava la Rocío al podcast SrWolf , de José Ramón Lucas. La noia subratlla, a més, que ella i el seu xicot es reparteixen les tasques de casa: “És ell qui neteja”. La RoRo reivindica que fa el que li agrada, ni més ni menys.

Tothom projecta una imatge, crea un personatge, a través d’ Instagram, TikTok. En aquest sentit, la RoRo és un personatge, tal com ella mateixa reconeix: “Tot a internet està guionitzat, és un 50 i 50... No sempre faig el que em demana en Pablo”.

Per aquesta raó, cal pensar que “darrere d’aquesta noia hi ha una gran operació de màrqueting, fins i tot té un mànager. La RoRo és un producte, abans feia un altre tipus de contingut. Va copiar 100% l’enfocament de les tradwives i el va adaptar aquí, a Espanya”, afirma Patricia Illa, sociòloga i membre de la junta de Feministes de Catalunya.

La Rocío ha explotat l’oportunitat que se li ha presentat i s’ha viralitzat. “Jo dono suport a la llibertat de les dones de fer el que vulguin, però elles no m’estan donant suport a mi per fer el que jo vull”, diu la jove.

“S’acusa el feminisme d’atacar les dones, el feminisme no critica les pràctiques i els comportaments individuals, sinó que analitza, critica i qüestiona l’estructura social i els valors de fons que fan que una dona prengui una determinada decisió”, explica Illa.

Tot i això, aquesta sociòloga opina que “l’assetjament sofert per part de la Rocío és totalment condemnable” i que “és absurd posar-hi el focus. En realitat, hauríem de parar atenció al discurs que hi ha darrere de tot això. Un discurs que vol convèncer-nos que el lloc de la dona és ser mestressa de casa”.

Hauria passat el mateix si la Rocío hagués estat un home? S’haurien produït aquests atacs mediàtics cap a un noi? “Hi ha continguts produïts per nois a Twitch i YouTube en els quals fan gala d’un discurs molt masclista... Però no es genera mai el que s’ha generat en el cas de la RoRo”, reflexiona la so­ciòloga.

Per això, Illa subratlla que l’enrenou entorn del personatge de la RoRo és innecessari: “Perquè la Rocío no és una representant, ni promou el moviment tradwives . És un corrent que no ha arribat a Espanya”. L’experta insisteix que “moviments d’aquest tipus creixen en determinats ambients so­cials, és a dir, en un marc més conservador. Per aquesta raó, el corrent tradwives es va desenvolupar amb més facilitat en un país com els Estats Units”.

Així doncs, més enllà de la viralització del fenomen mediàtic que hi ha aquests dies entorn del personatge de la RoRo, “cal entendre que el fet que ­reapareguin patrons culturals molt arrelats, com és el cas de la dona vista com l’àngel de la llar, és indestriable del context social. Per això, els vídeos de la Rocío no representen, en aquest sentit, el començament del moviment tradwives a Espanya”, conclou Illa.