El Girona necessitava començar a comptar els seus partits per victòries i contra l’Osasuna, coincidint amb el debut de l’equip a casa en una temporada històrica, va arribar la primera i de manera convincent. Mentre part de l’afició celebrava a les graderies la identitat dels durs rivals que tindrà el Girona al somniat debut a la Champions, damunt la gespa, Míchel va saber aïllar l’equip de tot aquest soroll i va superar el conjunt navarrès amb molta comoditat oferint una versió que s’aproxima a la que el Girona va oferir la temporada passada per enamorar el planeta futbol. 4-0 contra un rival que encara no havia perdut en aquest començament gràcies als gols de Bryan Gil a la primera part, i Tsihankov, Abel Ruiz i Stuani a la segona per calmar les aigües de Montilivi després d’un empat i una derrota als dos primers partits de Lliga a domicili. I tot això incloent-hi un canvi de sistema que va acabar sortint la mar de bé. De fet, veient que les coses fins ara no havien rutllat, el tècnic madrileny va apostar per un clar 4-4-2 alineant Miovski al titular per acompanyar Abel Ruiz a la punta d’atac. Juntament amb el futbolista macedoni, Alejandro Francés va ser l’altra gran novetat a l’onze en detriment d’Oriol Romeu i Arnau Martínez, que van ser els dos jugadors damnificats respecte a la golejada encaixada al Metropolitano.
Fidels a la proposta d’intentar tenir sempre el control de la pilota, el Girona va sortir millor que el conjunt navarrès, tot i no poder-lo incomodar massa als últims metres. De fet, no va ser fins passats els primers vint minuts que Bryan Gil va tenir la primera després de recuperar una pilota en zona perillosa que va obligar Sergio Herrera a lluir-se amb una mà providencial. L’extrem esquerre de l’Hospitalet, fins al moment l’home més incisiu en atac del Girona, va donar una bona mostra d’això quan, minuts més tard, ell mateix va desfer l’empat rematant al pal curt una centrada de Tsihankov al segon pal.
Bryan Gil, Tsihankov, Abel Ruiz i Stuani fan valer amb els seus gols la superioritat gironina
Encara abans del descans, Abel Ruiz hauria pogut posar el Girona amb més avantatge al marcador, però el davanter valencià va creuar en excés una altra bona centrada del mateix Bryan Gil que va marxar fregant el pal.
A la represa i amb la mateixa sensació de tenir el partit totalment controlat, el Girona va sortir a sentenciar-lo com més aviat millor, cosa que va aconseguir de seguida gràcies a dues dianes pràcticament consecutives. La primera, obra de Tsihankov, que va recollir el testimoni de Bryan i va acabar sent el millor del partit. L’ucraïnès va rebre d’esquena a l’àrea rival i es va girar creuant magistralment la pilota lluny de l’abast del porter visitant per fer el segon. I tres minuts més tard i sense que l’Osasuna s’hagués recuperat, Abel Ruiz va enganxar una deixada de Yangel Herrera amb el pit per engaltar un xut que es va colar per l’escaire. El davanter valencià, homenatjat per l’afició a la prèvia juntament amb Miguel pel seu or olímpic amb la selecció espanyola, va estrenar-se com a golejador amb el Girona fent callar els primers escèptics amb el seu fitxatge.
Amb el partit totalment decidit, Míchel va moure la banqueta per donar descans als principals protagonistes en aquest inici de curs, com Abel, Bryan, Tsihankov o Yangel i al seu lloc van tenir minuts alguns dels més veterans com Portu o Stuani, la gran promesa Yáser Asprilla o Donny van de Beek, que continua esperant tenir més oportunitats. Ahir es va apuntar a la festa assistint Stuani, perquè l’uruguaià només l’hagués d’empènyer cap al minut 90 posant el 4- 0 definitiu.
En aquest ambient plàcid, fins i tot va haver-hi temps perquè part de l’afició pogués dedicar crits de suport a Gazzaniga després de la seva discutida actuació a l’últim partit contra l’Atlètic de Madrid.
Sigui com sigui, avui l’afició gironina respira més tranquil·la mentre espera si en aquest últim dia de mercat de fitxatges la direcció esportiva pot tancar la tornada del tan desitjat Eric Garcia i també l’arribada d’un extrem.