Segurament per un cert complex de culpa, per la responsabilitat d’haver creat l’addicció al carbó que va impulsar la revolució industrial, el Regne Unit és ara el primer país ric que l’ha eliminat completament com a instrument per generar electricitat. L’última central d’aquesta mena, la de Ratcliffe-on-Soar, acaba de tancar.
L’esdeveniment, que també coincideix amb la clausura dels últims alts forns, simbolitza el final de l’era industrial a la Gran Bretanya, país pioner en la campanya per reduir a zero les emissions de carboni i completar la transició a formes d’energia netes, com ara l’eòlica i la solar. Fa un segle, el 1920, tota la seva electricitat es generava mitjançant el carbó; el 1982, un 80%; el 2012, un 40%, i ara, zero.
Els crítics al·leguen que el país dependrà de les importacions de potències rivals com la Xina, Rússia i l’Índia
La dependència britànica del carbó ha durat gairebé un segle i mig, ja que la primera central es va inaugurar al viaducte de Holborn (en ple centre de Londres) el 1882, molt poc després que Thomas Edison revolucionés la indústria i la manera de viure amb l’ús efectiu de la primera bombeta. L’hulla va ser l’aliment de la màquina de vapor, que va fer del Regne Unit el rei de la primera onada de la industrialització (després el motor de combustió i l’enginyeria de precisió van ser els de la segona, i ara els cotxes elèctrics, la intel·ligència artificial i els smartphones són els de la tercera, de què aquest país s’ha quedat fora de joc).
Per molt que mereixi l’adulació dels mediambientalistes, l’objectiu del nou Govern laborista de reduir a zero les emissions de carboni d’aquí a sis anys genera considerable controvèrsia, perquè la Xina, l’ Índia i Rússia (rivals estratègics) no comparteixen aquests plans, Alemanya no té previst suprimir la dependència del carbó fins al 2038 i els Estats Units el fan sevir per generar un 16% d’electricitat, sense data concreta per eliminar aquest percentatge. Londres vol donar exemple i les veus crítiques diuen que té massa pressa, quan encara falten les infraestructures per dependre completament de l’energia eòlica, marina i solar (les renovables proporcionen un 40% del total del seu subministrament), i tècniques com la captura de carboni i l’ús de l’hidrogen encara estan en una fase primigènia.
La planta de Ratcliffe-on-Soar ( Nottinghamshire) que ara tanca, l’última, es va inaugurar el 1968, amb una potència de 2.000 megawatts, va arribar a ocupar 3.000 enginyers i actualment és propietat de l’empresa alemanya Uniper, que ha dit que ressituarà els 154 empleats que queden en altres instal·lacions seves. L’últim carregament de carbó, un total de 1.650 tones, va arribar a les seves instal·lacions al juny. Ja era el comiat.
El final de l’era del carbó en aquestes illes no respon tan sols a consideracions mediambientals, amb la progressiva reducció dels límits d’emissions permesos, sinó que aquesta mena de centrals elèctriques s’havien tornat poc rendibles pel cost de la matèria primera, la complicació de l’extracció i els impostos.
En la croada contra els combustibles fòssils, el Govern laborista ha decidit no renovar les llicències per a l’explotació del petroli que queda al mar del Nord (Noruega, en canvi, encara les renova) i el pròxim objectiu és reduir la dependència del gas com a generador d’electricitat. Les centrals d’aquesta mena estan a només un 20% de capacitat.
El tancament de l’última central elèctrica per carbó obre el camí al futur postindustrial d’un Regne Unit l’economia del qual es basa més en els serveis i menys en les manufactures (un 10% de la producció). Tot i això, la resta del món és una altra cosa i consumeix cada any 8.500 milions de tones de la matèria primera.
