No ho sé, però des de la meva condició d’agnòstic amb temor de Déu (no és un oxímoron sinó un misteri sense resoldre per al qual no penso anar a Cuarto milenio) em desconcerta canviar el pessebre de la plaça Sant Jaume per una estrella de vint puntes que simbolitza el big bang. Per conèixer l’origen de l’univers anem al CosmoCaixa, no al cor de Barcelona després de visitar el mercat de figuretes de pessebre, davant de la catedral.
El Nadal forma part de la tradició i em sembla una renúncia sense sentit esborrar-la del centre de la ciutat. Un pessebre no ha d’ofendre ningú per raó del seu origen, cultura o religió. Europa no es pot entendre sense la seva tradició cristiana, que ha contribuït a afermar uns valors col·lectius. D’altra banda, construir un pessebre a casa constituïa per als boomers un moment d’infinita felicitat quan a les llars hi havia poques alegries a què agafar-se, però ho continua sent per als nens dels nostres dies, aquests que saben com funcionen les aplicacions del mòbil millor que els seus pares.
No té sentit canviar el pessebre per una estrella que simbolitza l’origen de l’univers
Entenc que el pessebre de la plaça Sant Jaume s’havia convertit per a l’alcalde de torn en objecte de polèmiques ciutadanes, ja que sovint els artistes dissimulaven, amb un excés d’abstracció o de modernitat, la seva incomoditat per participar en una representació que consideraven religiosa, quan no arcaica o conservadora. Al final, empatxats d’ideologia, ens hem fet un embolic, quan el pessebre resumeix un sentiment de pertinença a una comunitat. Es pot ser d’esquerres i tenir un pessebre a casa. Nadal és un moment de retrobament familiar, d’afirmació de valors compartits, d’arrelament en les tradicions. No celebrem en cap cas el solstici d’hivern, com alguns educadors han intentat divulgar.
Ens toca viure en un món tremendament desordenat, on el retorn a les tradicions ens permet reconèixer-nos. Canviar un paisatge de pastors camí d’un humil pessebre per la gran explosió en la qual es va expandir l’univers resulta incomprensible. En 13.800 milions d’anys aquest fenomen no ha aconseguit articular una tradició i, en canvi, un naixement que va succeir fa 2.024 anys el continuem celebrant.
Lee también
