Loading...

La crua realitat dels abusos sexuals a menors tutelades que ningú no vol veure

'Les noies de l'estació'

Juana Macías es basa en fets verídics per narrar la història de tres adolescents que cauen en una xarxa d'explotació sexual 

Les tres amigues protagonistes de 'Les noies de l'estació'

Julio Feroz

A la Nit de Nadal del 2019 una de menor tutelada va ser violada per un grup de nois a Palma. La notícia va impactar profundament a Juana Macías, Premi Goya al millor curtmetratge de ficció per Siete cafès per setmana i directora de cintes de comèdia com a Embarassats o El favor. “Vaig llegir la notícia al diari i em va indignar. Poc a poc va anar com creixent la idea de fer alguna cosa. Primer vaig pensar a fer un documental, però després em vaig decantar per fer una pel·lícula. I és que després van començar a sortir més notícies que parlaven sobre explotació sexual de menors i tenia la sensació que era una cosa que feia temps que succeïa i que, més o menys, se sabia. Perquè quan les noies venen al centre amb unes sabatilles noves, saben que s'han prostituït. Llavors, aquest va ser el meu primer contacte amb aquest cas“, compta la cineasta en conversa amb Guayana Guardian

A partir d'allà va començar a investigar més perquè "crec que amb el cinema es pot arribar a la gent des d'un lloc en el qual estan implicades les emocions, més enllà d'una notícia al diari, que moltes vegades es queda en el titular i acabem oblidant.“ La pel·lícula porta per títol Las noies de l'estació, es va estrenar divendres en els cinemes i continua la història de tres adolescents internades en un centre de menors que cauen en una xarxa de prostitució i una d'elles és víctima d'una violació múltiple. 

La directora Juana Macías durant la presentació de la pel·lícula 'Les Noies de La Estació' dimarts passat a Madrid

Efe

A les tres els falta afecte i proven de sobreviure com poden en l'ambient que els ha tocat. Moltes vegades arriben tard al centre perquè es van de festa i beuen alcohol i fumen porros. Jara ja va patir abusos per part d'un nòvio de la seva mare; Álex és víctima de la violència del seu progenitor i Miranda ha crescut en el centre sense pares. “Gairebé tots aquests nens acaben en centres perquè estan en una situació de desprotecció o d'abús prèvia en els seus entorns familiars”, apunta la realitzadora. 

Gairebé tots aquests nens acaben en centres perquè estan en una situació de desprotecció o d'abús prèvia en els seus entorns familiars

Juana MacíasDirectora

Les amigues volen anar a un concert d'una cantant de trap per celebrar l'aniversari de Jara i no tenen diners, per la qual cosa una d'elles accedeix a realitzar fel·lacions als lavabos de l'estació d'autobús per guanyar-se uns diners fàcils. Per aquella zona es mou 'La xinesa', una exinterna del centre, que contacta amb els clients. “Em semblava molt interessant aquest personatge porque muestra també una realitat, el d'una noia que ha estat abusada i la forma del qual de sobreviure és captar altres nenes. En comptes de guarir aquella ferida o poder tenir una segona oportunitat, decideixen que si ho han passat malament, les altres també. Per això hi ha molts nens que han estats abusats i després es converteixen en abusadors. El sistema els dona l'esquena“.

La directora madrilenya assegura que la història que retrata parla d'“una realitat duríssima. Una realitat invisible o, més ben dit, una realitat a la qual ningú no vol mirar“. D'aquí que la película ponga el focus en la ineficàcia del sistema per protegir aquests menors tutelats. ”Jo com més m'he acostat al tema, més m'he adonat que és molt complex. El sistema ha de millorar molt i té molts actors implicats. D'una banda, l'administració, la voluntat política, l'invertir més mitjans, més psicòlegs i més educadors. Hi ha protocols que s'han de revisar perquè permetin estar més atents a les necessitats que tenen aquests nens tutelats. És una responsabilitat social“. 

Per això “a nivell social falta que aquest tema sigui a l'agenda, ha d'estar en primera línia“. Tot i això, reconeix que ”tampoc no volia posar tot el focus en culpabilitzar una mica al sistema d'acollida. Crec que cal posar també el focus en aquells abusadors que són per tot arreu. Des de l'estació d'autobusos al xalet de luxe”.

La debutant Salua Hadra encarana a Jara

Coescrita per la mateixa Macías i la guionista Isa Sánchez, el més complicat va ser el procés de càsting per trobar les noies protagonistes, encarnades per les debutants Julieta Tobío, Salua Hadra i María Steelman. “Volia que tots els menors a la pel·lícula fossin desconeguts. Sobretot perquè la sensació que volia transmetre era la d'estar contemplant un tros de realitat i necessitava que fossin molt naturals i sabessin transmetre emocions. Vam estar en Barcelona,  Madrid, Sevilla, Palma durant molts mesos i vam veure moltíssimes noies. Visitem instituts, centres, busquem pel carrer, per xarxes socials i al final vam escollir Julieta, Salua i María". 

A la pel·lícula, quan els mitjans es fan eco de la notícia de la violació, arriba un moment en què la víctima fins i tot es penedeix d'haver denunciat. “És que s'exposen i paguen un preu molt alt per tot això. Per això el sistema no els pot fallar”, diu Macías. D'altra banda, Jara explica a una periodista que el que ella va fer va ser de forma consentida. “Ella és una de menor, no era responsable; és l'adult el que està cometent el delicte. Aquella frase per a mi era molt important que fos a la pel·lícula perquè no hi ha prostitució infantil, hi ha abús“, afirma taxatiu. 

Les noies de l'estació ha passat per diferents festivals, des del de Sant Sebastià, l'Evolution de Mallorca o el més recent a Tallín, on ha tingut una bona acollida. "La veritat és que estic contenta perquè quan vaig plantejar fer la pel·lícula, la meva intenció era que la gent pogués posar-se en la pell d'aquestes noies, que hi hagués empatia, y lo que he vist és que realment es produeix aquella connexió amb el públic, com una espècie de viatge emocional”. 

No hi ha prostitució infantil, hi ha abús

Malgrat el drama que envaeix el relat, Macías opta per mostrar un missatge d'esperança, “de la bellesa de l'amistat, de la música, de l'adolescència, dels projectes de vida plens d'il·lusió”. I afegeix: “Hem de plantejar-nos com pot estar succeint això en molts altres llocs d'Espanya. Crec que és una cosa que hem d'afrontar, encara que ens incomodi. Per això la pel·lícula és com un cop de puny d'una banda i d'esperança per l'altre”. Macías, que ha dirigit recentment alguns capítols de la sèrie Las advocades, té ara al cap un projecte molt diferent i interessant. Es titula Looking for Michael i compta com una noia a qui li diagnostiquen Parkinson se embarca en un grup de música i en una aventura per anar a buscar l'actor Michael J. Fox, afligit d'aquesta malaltia. “Li estem buscant, li estem buscant”, acaba optimista.