Llegeixo a The Guardian que els soldats ucraïnesos al front rus estan aprenent coreà. No és cap broma. Han rebut de l’ Estat Major a Kíiv un document de tres pàgines que els ensenya frases coreanes en la versió original i la traducció. El més útil, els explica com s’han de pronunciar.
Per exemple, 손을 들어 소총을 내려놓고 천천히 다가가세요 que vol dir “ mans enlaire, deixeu anar el fusell, acosteu-vos lentament”, es pronuncia “son- eul deul-eo sochong-eul naelyeonohgo cheoncheonhi dagagaseyo”.
Té tot el sentit del món, esclar, des que l’estimat líder nord-coreà Kim Jong-un va enviar 10.000 de les seves tropes aquest mes al seu estimat amic Vladímir Putin per ajudar-lo en l’intent de forçar la retirada de l’exèrcit ucraïnès de territori rus, dels més de mil quilòmetres quadrats que ocupa fa tres mesos a la regió de Kursk. Segons els ucraïnesos, els militars de Kim ja han entrat en combat i han mort sis dels seus oficials.
Però s’estimen més atrapar-los vius. Segons The Guardian, els soldats ucraïnesos fan broma que el primer que capturi un presoner de guerra nord-coreà rebrà una caixa de xampany.
Dins de la tragèdia de la guerra hi ha comèdia. I si els soldats riuen, per què no nosaltres?
El més còmic, i el més extravagant, que ha generat la guerra des de la invasió russa del febrer del 2022 deu ser el següent: la decisió de Putin d’enviar un regal a Kim de 75 animals per al zoològic de la capital nord-coreana, Pyongyang. Per què? Bé, quan va sortir la notícia el mes passat que per primera vegada en la seva història Corea del Nord es llançaria a una intervenció militar estrangera, els experts del Pentàgon es van gratar el cap preguntant-se què devia voler Kim a canvi.
Era veritat que la dictadura nord-coreana havia enviat míssils a Moscou feia temps i que els russos els ho havien recompensat amb diners, amb petroli i –el que més necessita aquell pobre país– menjar. Però la terrible escalada que representava passar a l’enviament de tropes, què significaria?
Putin ha enviat un regal a Kim Jong-un de 75 animals per al zoològic de Pyongyang
Doncs ara ho sabem. Com va confirmar l’agència de notícies russa Tass, aquesta mateixa setmana el zoològic de Moscou va transportar dos óssos, dos iacs, 40 ànecs mandarins, 25 faisans, cinc cacatues blanques i un lleó al seu homòleg de la capital nord-coreana. Svetlana Akulova, la directora general del zoològic moscovita, va explicar a Tass que el traspàs d’animals marcava una nova fita en la relació de profunda amistat que unia els dos països.
“Amb el suport del nostre Govern –va dir–, pensem expandir la nostra cooperació amb els nostres col·legues de Corea del Nord en temes relacionats amb la ciència, el medi ambient i l’intercanvi d’informació sobre l’atenció a espècies exòtiques d’animals”. El ministre de Recursos Naturals rus, Aleksandr Kozlov, va afegir: “Històricament els animals han exercit un paper especial en les relacions entre els estats. Els hi hem donat ara a Corea del Nord com a senyal de suport, amabilitat i compassió”.
És veritat el que diu el ministre Kozlov sobre la diplomàcia animal. Els xinesos s’hi han dedicat durant dècades, exportant óssos panda a països com ara Finlàndia, el Japó i els Estats Units. Kim mateix va tenir un gest igualment bonic amb Putin quan el líder rus el va visitar el juny d’aquest any. Li va regalar dos gossos de la raça Pungsan, nativa de Corea del Nord.
Del que podem estar segurs és que tant Kim com Putin tractaran els seus animals amb aquella barreja de suport, amabilitat i compassió a què es refereix el ministre rus, bondats que, d’altra banda, no estenen ni als seus ciutadans, ni als seus soldats.
De les 75 bestioles, sent regal de l’amic Vladímir, Kim s’hi mirarà prou de tenir-ne bona cura, donant-los menjar millor que al sofert poble nord-coreà, permanentment escàs d’aliments. Quedaria fatal si el lleó o els óssos o els iacs es morissin en mans nord-coreanes. De menys interès per a Kim és el destí dels seus soldats en terres russes. Podem suposar que Putin, per la seva banda. Tractarà els dos gossos Pungsan amb més humanitat que els 1.500 soldats russos que van morir o van caure ferits cada dia durant el mes d’octubre a la trituradora en què s’ha convertit el front de guerra a Ucraïna.
Per ser justos, la generositat de Kim té la seva banda pacífica. Va decidir aixecar fa poc el veto, iniciat durant la pandèmia de la covid, a l’entrada de turistes estrangers al seu país. Es diu que des de començament d’any han arribat uns cent visitants russos a contemplar, entre altres meravelles, la ciutat muntanyosa de Samjiyon, on diuen que va néixer el Jesucrist nord-coreà, Kim Jong-il, pare del grassonet que exerceix de Messies avui. S’espera que l’any entrant augmentarà de manera significativa l’arribada de turistes russos, valents que l’única via d’entrada que tindrien seria des de Vladivostok amb la línia aèria nord-coreana Air Koryo.
Com vaig sentir dir al pilot d’una altra línia aèria asiàtica una vegada, “ Have a nice fright”. Flight és volen anglès; fright , ensurt. O sigui: “Que tingueu un bon ensurt”.
Veure com és la vida a Rússia podria donar idees subversives als soldats nord-coreans
I posats amb els idiomes, tornem al manual de coreà que han rebut els defensors d’ Ucraïna. Ben jugat, l’exèrcit ucraïnès, dic jo. El més agosarat de la decisió de Kim d’enviar les seves tropes a lluitar en terres estrangeres és que no vulguin tornar. O que si tornen ho facin amb idees perilloses, com va passar el 1990 quan el seu avi va cometre l’error d’enviar alguns oficials a Rússia. Eren temps de perestroika, d’obertura política, i a la tornada a casa els oficials, exposats a graus de llibertat insospitats, van intentar un cop d’ Estat.
Rússia és un règim totalitari, però no arriba al nivell d’opressió sufocant que imposa Kim en allò que alguns en diuen el seu “regne ermità”. Veure com és la vida a Rússia podria donar idees subversives als soldats nord-coreans. Encara que jo, la veritat, si fos un d’ells, m’entregaria a l’exèrcit ucraïnès a la primera oportunitat, i em quedaria la resta dels meus dies, si fos possible, a Kíiv, que és Nova York, París o Barcelona comparat amb Pyongyang. En el cas que responguessin afirmativament a l’ordre “mans enlaire!”, o “son-eul deul-eo”, tindrien la certesa de rebre un tracte més humà com a a presoners de guerra que el que reben a casa com a a súbdits de l’estimat Kim, o que rebran les bèsties russes al zoològic de Pyongyang.
Lee también
