Maria Junyent, col·leccionista i mecenes, el va estrenar en 1948, probablement per assistir a un ball en el Cercle Artistic, de Barcelona, i Carmen Ferrer-Cajigal, marquesa de Torroella de Montgri, el va lluir en el casament dels prínceps Joan Carles i Sofia, celebrada a Atenes, el 1962. El vestit negre de de seda i tul i l'abric vermell de gazar de seda de la marquesa, creats pel mestre de l'alta costura, Cristóbal Balenciaga, han conjuntat per vestir la reina Letícia a la foto que Annie Leibovitz va fer per encàrrec del Banc d'España.
Els dos dissenys han traspassat les dècades i es conserven actualment en la Col.lecció Antoni de Montpalau, una fundació privada amb seu a Sabadell que atresora milers de peces relacionades amb l'alta costura. Uns fons atresorats per Josep Casamartina gràcies a les donacions particulars de persones que, al seu dia, van lluir els dissenys de Balenciaga i d'altres de grans del disseny tèxtil. La Sarsuela va sol·licitar a la fundació el préstec d'aquelles dues peces perquè la Reina les lluís en la sessió fotogràfica, finalment Leibovitz va triar combinar el vestit negre amb l'abrigo vermell que Letizia porta a tall de xal. Ni el vestit, ni l'abric no han estat modificats més enllà d'alguna subjecció externa per ajustar-los a la figura de la Reina.
Les creacions de Balenciaga que va vestir la Reina en la sessió de fotos de Leibovitz han fet un recorregut que va començar al carrer Santa Teresa de Barcelona, on el modista basc tenia un dels seus tallers d'alta costura. Molt a prop vivia Maria Junyent (1904-2001), figurinista, restauradora d'art, col·leccionista i mecenes, filla de Sebastià Junyent però criada, després de quedar-se òrfena, pel seu oncle l'escenògraf Oleguer Junyent. Una personalitat al món de l'art que va arribar a reunir una col·lecció de dues-centes nines artístiques, a més de ser responsable del disseny de vestuari teatral.

Imatge del vestit de nit que va pertànyer a Maria Junynet i forma part de la col·lecció Montpalau i vesteix la Reina a les fotos de Leibovitz
En 1948 María Junyent va encarregar a Balenciaga un vestit de nit de gasa i tul color negre que va lluir a les festes de societat a Barcelona i va guardar al seu armari durant dècades. Després de la seva mort, amb 97 anys, el seu fill Oleguer Armengol el va donar a la col·lecció Montpalau, d'on ha sortit en diverses ocasions per ser exposat en mostres com La edat d'or de l'alta costura; Barcelona alta costura y Balenciaga i l'alta costura a Barcelona.
La capa vermella, que no és capa, sinó abric, que penja dels braços de la Reina al retrat de Leibovitz forma part d'un conjunt de cerimònia que es completa cn un vestit color ivori. Carmen Ferrer-Cajigal, marquesa de Torroella de Montgrí i comtessa de Robert, el va lluir en el casament dels prínceps Jua Carlos i Sofia que es va celebrar a Atenes el 14 de maig del 1962. Carmen de Robert va donar aquest va donar a la col·lecció Montpalau aquest conjunt que havia pertangut a la seva mare i que ha format part de diverses exposicions sobre Balenciaga com Balenciaga i la pintura espanyola, el 2019, Museu Thyssen, Madrid i la mostra que va poder veure's en el Cercle del Liceu de deu vestits sortits del taller barceloní de Balenciaga.
La marquesa era una de les clientes habituals de Balenciaga, igual com moltes senyores d'alta societat de Barcelona. Filla del doctor Angel Antonio Ferrer-Cajigal, ilustre metge i diputat conservador que va impulsar la urbanització de de l'actual plaça Francesc Macià sota el regnat d'Alfons XIII.

Conjunt de cerimònia de Balenciaga, donat per la família de Carmen Ferrer-Cajigal a la Col.lecció Antoni de Montpalau
A ell es deu la construcció, el 1935, de l'edifici semicircular de l'esmentada plaça, on va viure la seva família i els successors de la qual el van vendre a una immobiliària el 2003. Carmen es va casar amb Santiago de Robert i Rocamora, marquès de Torroella de Montgri, propietaris dels castells i palaus a l'Empordà y l'avi del qual va enviar construir el 1900 el Palau Robert, ubicat en la confluència de la Diagonal amb el passeig de Gràcia, actualment propietat de la Generalitat.
Carmen Ferrer-Cajigal era, per tant, una de les dames de l'alta societat de Barcelona a la segona meitat del segle XX, de reconeguda elegància, igual com la seva germana, Glòria, marquesa de Monsolís.