Al final d’un concert o d’una funció teatral, l’audiència sol aplaudir per expressar la satisfacció o l’admiració causada per l’espectacle. Si l’ha decebut, xiula, pica de peus o esbronca. Però, amb més freqüència, aplaudeix. I, quan l’admiració és molta, ovaciona. El significat d’aquest picar de mans, basat en el reconeixement i la gratitud del públic cap a la tasca d’intèrprets i creadors, està ben clar.
Una altra cosa són els aplaudiments en la política. Quan els brinden els militants al líder que els enardeix amb la seva oratòria, potser són unidireccionals, com a l’auditori o el teatre. Però hi ha una varietat bidireccional de l’aplaudiment polític, en la qual el líder respon a l’ovació de l’audiència amb els seus propis aplaudiments, fins a compassar els segons amb la primera. I existeix una altra varietat en la qual els uns i els altres s’aplaudeixen conjuntament, feliços i ufanosos, ja sigui en reunions dels seus òrgans directius, congressos, manifestacions de carrer o acompanyaments d’un correligionari imputat, camí del jutjat que el reclama.
En això no hi ha diferències derivades d’idearis polítics, per més oposats que siguin. S’aplaudeixen entre si els populars, els socialistes, els de Sumar i els de Vox, els independentistes i els que no ho són. D’ocasions per comprovar-ho no en falten. Aquest cap de setmana, abundaran a Sevilla, on el PSOE celebra el 41è congrés. A començaments de setmana, es van prodigar a Barcelona, on la UGT es va reunir per al 44è congrés. Però, com apuntàvem, partits de tota mena incorren en aquesta pràctica, potser reconfortant i cohesionadora, però impúdica.
Els aplaudiments que valen en política són els que premien l’encert, no la fidelitat
Dic això perquè participar en un festival d’aplaudiments creuats amb els teus equival a aplaudir-se a un mateix. I fer-ho en públic, davant les càmeres, és com proclamar al món que mereixes l’aplaudiment. Què se n’ha fet, del decòrum? Quin valor té que t’aplaudeixi qui opina com tu, mentre tu l’aplaudeixes per la mateixa raó? No és això narcisisme? Els aplaudiments que valen en política no són els que et regalen els teus, sinó els rebuts dels qui, pensant diferent, aprecien la teva tasca: els que premien l’encert, no la fidelitat.
Lee también
