Sánchez es reafirma davant un PSOEen suspens que aposta per la resistència

El congrés federal que el PSOE va celebrar a València el 2021 volia ser el de “la reconciliació”, per provar d’enterrar l’agra fractura interna que va generar l’inesperat retorn de Pedro Sánchez el 2017, quan va atropellar en primàries Susana Díaz i va recuperar contra pronòstic el lideratge socialista davant tot l’establishment del partit. La pretesa unitat recobrada es va escenificar amb una abraçada entre Sánchez i Felipe González, llavors, avui i sempre el seu principal crític.

Tres anys després, el congrés que els socialistes celebren aquest cap de setmana a Sevilla –amb González ja definitivament absent per acompanyar Sánchez–, intenta ser el de “la resistència”. Una resistència numantina contra un “setge” polític i judicial de què el PSOE se sent víctima, i que intenta, ara per ara sense èxit, que Sánchez acabi caient.

“Resistir, resistir!”, va reclamar ahir al ple socialista el líder de Comissions Obreres, Unai Sordo, convidat juntament amb l’acabat de reelegir secretari general de la UGT, Pepe Álvarez, en la inauguració del conclave. “Molts ànims!”, va dir un militant entusiasta per esperonar Sánchez quan el president del Govern espanyol va irrompre al matí al palau de congressos de la capital andalusa, seu del congrés.

El mateix missatge amb què divendres va començar el conclave José Luis Rodríguez Zapatero, que va provar d’aixecar la moral de la família socialista, ara atribolada tant per l’àmplia pèrdua de poder territorial i institucional com per la successió d’acusacions judicials que assetgen Sánchez per intentar-lo tombar.

Zapatero, un dels seus principals suports davant qualsevol debat o negociació arriscada, també va apel·lar ahir a l’“esperança”. El mateix missatge que el president de la Generalitat i líder del PSC, Salvador Illa –un altre dels puntals en el suport a Sánchez– va transmetre als seus companys del partit germà, que el va rebre entre grans aplaudiments.

L’àmplia delegació del PSC
–encapçalada per Illa i amb l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni–, va deixar en evidència, sense plantar cara, el seu ampli poder polític i institucional, en contrast amb la majoria dels seus companys socialistes de la resta d’ Espanya. “És per donar-los esperança”, van al·legar.

Illa mateix, en una reunió prèvia amb la delegació del PSC, va demanar de transmetre “optimisme” als companys del PSOE, que no passen temps plàcids. “Venim a reforçar el lideratge de Pedro Sánchez”, va destacar Illa.

També el secretari d’organització de Ferraz, Santos Cerdán, es va aferrar al missatge de la resistència en el seu informe de gestió d’aquests tres últims anys. Cerdán, també acusat “sense proves” de cobrar suborns per part de Víctor de Aldama, presumpte “nexe corruptor” del cas Koldo, va denunciar que el PSOE pateix “una oposició corrosiva” que, des que Sánchez va arribar a la Moncloa el 2018, va emprendre “una estratègia d’assetjament sistemàtic que ha fet irrespirable el clima polític a Espanya”. Amb “estratagemes espuris” per intentar guanyar, amb “males arts”, el que no van aconseguir a les urnes. “Una estratègia de cacera humana”, va alertar, per tombar “un govern legítim”.

“Hi ha una indústria de l’odi generant fang, soroll i bilis sense parar amb l’objectiu de generar caos”, va advertir el secretari d’organització. “Proven d’imposar la seva visió reaccionària a través de mentides, tergiversen declaracions, generen falòrnies, manipulen imatges”, va lamentar. “Les mentides de sempre, però propagades ràpidament, fins i tot... En seu judicial”, va assegurar. “Sí, també en seu judicial”, va recalcar, precisament amb referència a Aldama.

“Mai abans no hi havia hagut en democràcia un atac semblant contra un president legítim. I sabem per què ens ataquen! Representem el diàleg, la diversitat, el respecte a qui pensa i sent diferent”, va defensar. Però Cerdán va assegurar que estan preparats per resistir i fer front al “sisme submarí d’odi i desinformació”.

Sánchez, que al migdia va compartir un refrigeri amb tots els líders territorials socialistes presents al conclave, revalidarà avui el càrrec de secretari general. Malgrat les habituals advertències del president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, sense indici de contestació interna el seu lideratge mentre sigui president del Govern espanyol. En un ambient en què el PSOE assisteix en suspens a la successió d’acusacions polítiques i judicials que el proven de colgar sota la llosa d’uns presumptes casos de corrupció. Page, en tot cas, va reivindicar Felipe González, i va instar el PSOE a no adoptar un paper “victimista” davant l’ofensiva judicial. En absència de Javier Lambán, Page va tornar a ser l’única veu pública de pes discrepant.

El president del Govern espanyol es blindarà també avui amb la continuïtat de la cúpula del partit –encapçalada per la vicesecretària general, María Jesús Montero, i el número tres, Santos Cerdán, i imposarà la màxima ignasiana de no fer mudança en temps convulsos. Amb nous relleus de refresc, tot i això, en l’executiva de Ferraz.

I a partir de demà es desencadenaran totes les pugnes internes pels relleus en els lideratges territorials. L’amfitrió del congrés i líder del PSOE andalús, Juan Espadas, té la federació esvalotada. Un ampli sector crític, amb un punyal entre les dents, espera saltar a l’abordatge. Ahir va reaparèixer Susana Díaz –“soc a la banqueta, però soc jove i ja jugaré per la banda”, va anunciar–, aprofitant que el congrés federal va voler retre una “reparació” als altres dos expresidents socialistes de la Junta, Manolo Chaves i José Antonio Griñán, després de la revisió de la sentència dels ERO fraudulents pel Tribunal Constitucional.

El ministre Óscar López, disposat per afrontar el lideratge del PSOE de Madrid, va fixar el seu objectiu rebutjant que la Moncloa filtrés un document prejudicial sobre el xicot de la presidenta madrilenya, en una polèmica que, ara per ara, s’ha cobrat el cap de Juan Lobato: “És Ayuso qui ha de donar explicacions”, va desafiar.

I, un cop resolt el debat del finançament –“sense batussa”–, l’últim enrenou en el congrés el va provocar, ja a última hora de la tarda, la presència de la dona del president, Begoña Gómez, rebuda amb efusió i entre crits d’ànim, i que es va fondre en una abraçada amb el ministre Jordi Hereu.