La seva història va sorgir com una foguera que il·lumina la nit. Em va interessar des del principi: corria el mes d’agost de l’any 2021 quan el bisbe de Solsona presentava la seva renúncia al càrrec eclesiàstic que ostentava des del 2010. Hi va haver cert secretisme i poques explicacions per part del protagonista de la història, encara que aviat es va difondre la causa d’una decisió de tal calibre. El bisbe s’havia enamorat. Ella, una psicòloga i escriptora, divorciada i mare de tres fills, va fer saltar totes les alarmes eclesiàstiques. Era un escàndol en majúscules. A mi em va semblar una història molt bonica.
No siguem frívols: arribar a ser bisbe exigeix un llarg camí de preparació, estudi i coneixement. No és gens fàcil. També implica esforç, perseverança i habilitat. El bisbe de Solsona era molt jove quan va ser nomenat. És probable que amb el temps s’hagués postulat com a cardenal. Tot i això, en un moment donat, l’objectiu de tota una vida saltava pels aires. Algú pensa que la decisió que va prendre Xavier Novell va ser resultat d’un impuls, un enamorament ofuscat o una irresponsabilitat? Segurament va ser la culminació d’un llarg procés de reflexió, dubtes i contradiccions. Era un ésser humà a la cruïlla d’haver de prendre una decisió molt important. M’imagino la pressió a què el devien sotmetre els mitjans de comunicació. Intueixo patiment en el camí.
Algú pensa que la decisió de Xavier Novell va ser resultat d’un impuls?
Fa poques setmanes, el periodista Ricard Ustrell entrevistava la seva muller, Silvia Caballol, una dona de conversa interessant i intel·ligent. Va expressar la seva pròpia versió del que han viscut. Va advocar perquè el seu marit pogués exercir de bisbe. Sense pèls a la llengua va llançar el gran interrogant: per què el Xavier no podia exercir el bisbat si era un home compromès amb la seva fe i perfectament capaç? Va parlar del tema del celibat a l’Església.
Em va agradar escoltar-la. No he entès mai per què l’Església catòlica, tan hàbil en nombroses qüestions, no accedeix que els sacerdots es puguin casar. Celebro l’amor del Xavier i la Silvia, encara que jo també em pregunto: li compensa a l’Església perdre un dels seus bisbes per no acceptar que és humà? Els arbres que no tenen les branques flexibles acaben destrossats pel vent.
Lee también
