El 27 de juny del 2021, John Carlin va escriure a La Vanguardia un article sobre Nicaragua, “L’odi més implacable”, que comença així: “Traïció, revolució, dinastia, incest, assassinat, bogeria, un pacte amb el diable, una protagonista cruel, delirant i trasbalsada: el guió del drama que viu Nicaragua ho té tot. El repte seria com integrar tants gèneres –surrealisme, sàtira, farsa i tragèdia– en una sola obra”. Aquella obra avui existeix i té forma de còmic, creat en comandita amb Oriol Malet: Bèsties (Comanegra/Astiberri).
Carlin va viure una època a Nicaragua durant els anys vuitanta: “Hi vaig arribar per primer cop cinc anys després de la insurrecció que va posar fi a la dictadura de Somoza, encara era la lluna de mel amb el sandinisme, en el qual es dipositava molta esperança i fe, per fi hi havia una esquerra de cara simpàtica que s’adheria als ideals d’igualtat, com tots els anteriors però amb llibertat d’expressió. Era una revolució d’esquerres de bona ona, molt molt diferent a la de Cuba, que era asfixiant, i per descomptat de la Unió Soviètica o de la Xina de Mao. Hi va haver molt de romanticisme, però també molta esperança política seriosa, jo participava d’aquella il·lusió i esperança, la compartia ”. Ja ho sabeu, no va acabar bé, i així ho explica el còmic, que narra, diu Carlin, “la colossal i terrible i tràgica discrepància entre aquella esperança que es va despertar i la corrupció, repressió i traïció a tot el millor de la humanitat que avui alguns encara anomenen el moviment sandinista, que bàsicament és una dictadura tipus Ceaușescu, que també va començar amb els ideals revolucionaris de l’esquerra i va acabareliminar amb una dictadura ferotge”.
El còmic, inspirat en ‘Rebel·lió a la granja’ de George Orwell, caricaturitza el pas de la revolució a dictadura
Ara oblideu el que hem escrit a dalt, oblideu Nicaragua, ja que aquest nom no surt al còmic, com tampoc el de cap dels personatges, retratats com a animals antropomorfs, en homenatge i inspiració de Rebel·lió a la granja de George Orwell. “En aquest llibre hi ha implícita la sàtira de la Unió Soviètica però és aplicable a moltíssims més contextos, bàsicament de gent que arriba al poder de manera revolucionària amb grans i nobles ideals i acaben traint aquests grans i nobles ideals i convertint-se en tirans iguals o pitjors que els que van enderrocar inicialment”, recorda Carlin sobre un llibre que té molt present, perquè “si ets un periodista que ha après al món britànic, Orwell és una influència colossal, i jo l’he llegit molt”.
El llibre va néixer d’un dels articles dominicals de Carlin il·lustrats per Malet: ja era l’esquelet d’un guió sobre el drama de Nicaragua
Al seu còmic, que a més de caricatura i sàtira té espai per a l’humor, els porcs tenen el poder i són enderrocats per la revolució que lideren les cabres, però els seus líders es converteixen en addictes al poder i comença un procés de porquització, que per a Malet és una de les aportacions: “El lector pot veure com es van convertint plàsticament, una metamorfosi que homenatja Kafka, encara que hi va haver altres influències gràfiques, com una versió del llibre d’Orwell il·lustrada per Ralph Steadman, amb una estètica molt grotesca, o Maus d’Art Spiegelman, amb els gats nazis i els ratolins jueus”, per no esmentar referències indirectes a Macbeth, a Blancaneu (a la madrastra, més aviat). Però Malet també s’autocita, ja que va traduir il·lustracions que havien nascut per a alguns dels articles dominicals de Carlin, amb qui forma, diuen, “una orquestra de dos”. “És una cosa molt orgànica, no sabem com però quan ens reunim cara a cara les coses surten ràpidament. Per això continuem treballant”, diu, i Carlin postil·la: “Som infal·libles, tenim una química màgica. El que ens uneix és l’interès a treure el millor llibre possible, aconseguim apartar els nostres egos i les nostres fràgils vanitats i concentrar-nos en la part més pràctica”.
Lee también
Han fet un còmic per “transmetre la idea que el poder corromp, i lamentablement continuarà tenint validesa d’aquí a 100 o 200 anys, no millorarem. Som una espècie molt feble i molt corruptible i la història demostra que si ets al poder després d’un temps, la vanitat, els diners i el poder et devoren i oblides els ideals que et van motivar. Això és aplicable a les revolucions, però també, en un sentit menys extrem, ho veiem a tot arreu, ja sigui a Catalunya, a Espanya, a Anglaterra, als Estats Units o on vulguis, és una constant”.
