Alerta educativa: Catalunya empitjora i és a la cua d’Espanya en matemàtiques

Una nova avaluació internacional torna a constatar que el rendiment matemàtic dels estudiants catalans i espanyols no és bo i tampoc no millora. Al contrari, continua en descens. En aquesta ocasió l’edat dels avaluats és de 9 i 10 anys, que correspon a 4t de primària, just quan s’assenten els conceptes matemàtics fona­mentals per desenvolupar una competència matemàtica correcta. Així ho reflecteix l’informe TIMSS 2023 ( Trends in international mathematics and science study ), elaborat pel IEA ( International Association for the Evaluation of Educational Achievement), en què participa Espanya i nou comunitats autònomes tant en matemàtiques com en ciències. Aquestes avaluacions internacionals, com la de PIRLS per a lectura o PISA, es fan servir per analitzar els sistemes educatius i mesurar les tendències en el context internacional

L’informe TIMSS 2023 situa Catalunya en 489 punts, darrere de la mitjana espanyola (498) i molt lluny de la mitjana de la UE (514) i de l’OCDE (525). La seva evolució al llarg del temps dibuixa un pendent: el 2019 en va obtenir 494, amb un descens de cinc punts respecte al 2015. I ara torna a baixar cinc punts més. Només en el període 2011-2015, quan es va emprendre un programa específic de matemàtiques a les escoles catalanes, amb reforç dins i fora de l’aula, va augmentar deu punts, passant de 489 a 499.

Això significa un obstacle per a gran part dels nens i adolescents, que ja parteixen amb dificultats per consolidar la seva trajectòria educativa. En aquest sentit, “l’alumnat que no avança perquè té dificultats conceptuals, per la qual cosa no sap trobar estratè­gies per resoldre problemes, així com el que s’avorreix perquè no pot anar més enllà, acaba des­motivat o perdent la confiança per les matemàtiques”, assenyala el professor jubilat i expert en didàctica de les matemàtiques Lluís Mora.

En concret, el 41,8% se situa en nivells baixos o molt baixos, és a dir, no són competents a la seva edat. TIMSS indica que en aquest nivell els alumnes tenen (o no) uns coneixements matemàtics molt bàsics. Sumar, restar, multiplicar i dividir nombres enters d’una o dues xifres, resoldre problemes senzills. Tenen un cert coneixement de frac­cions simples i formes geomè­triques comunes; i poden llegir i completar gràfics de barres i taules senzilles. Però no resoldre problemes de diversos passos.

Aquest 41,8% de nivells baixos (la mitjana espanyola és lleugerament inferior) dobla la mitjana de l’OCDE. Alhora, els alumnes amb nivell alt són la meitat que els dels països desenvolupats analitzats. Catalunya és la tercera comunitat, de les nou analitzades, amb pitjor rendiment. Se situa per sota d’ Andalusia i per sobre de les Canàries i les Balears. Lluny dels resultats de Castella i Lleó o Astúries, els alumnes dels quals són comparables als d’ Alemanya, Dinamarca o Finlàndia i estan, com per exemple Madrid i Navarra, per sobre de la mitjana europea.

Matemàtiques. Espanya se situa amb 498 punts per sota del 500 de referència en matemàtiques, significativament per sota de la mitjana de l’OCDE (525) i de la UE (514) i del primer país que encapçala la llista, Corea del Sud, amb 594. Tot i això, el rendiment dels nens de 10 anys és aproximat al de Canadà, Itàlia o Bèlgica. En canvi, el Regne Unit, cinquena posició del món, puntua 552 i la major part dels seus alumnes escoren cap a l’excel·lència. Amb tot, és l’evolució dels últims anys la dada més preocupant a Espanya perquè mostra un persistent estancament.

La pandèmia sembla que ha estancat les millores internacionals de la majoria de països, que amb prou feines han aconseguit superar punts. A tot estirar, en els tres anys transcorreguts des que es va declarar l’epidèmia de la covid, s’ha parat el cop del retrocés escolar que va suposar el confinament que aquests nens van patir quan començaven la primària.

Nivells de rendiment. Una de les dades clau d’aquest tipus d’avaluació és el percentatge d’alumnes que se situen en nivells d’excel·lència. L’ideal seria que tots els estudiants fossin en nivells intermedis o superiors. Per fer-se’n una idea, el país que més destaca en matemàtiques és Corea del Sud. El 94% dels estudiants tenen un nivell bo, i és molt alt per al 31,6% i alt per al 41,2%. Un 5% estan en nivells baixos o molt baixos. Corea del Sud és una excepció, com el Japó o Lituània. Però és significatiu que la meitat dels estudiants d’Irlanda o el Regne Unit estiguin en nivells alts o molt alts i un 20% en nivells baixos o molt baixos. A Espanya rendeix de manera excel·lent el 25% de l’alumnat i no arriba a mitjanes intermèdies el 37,8%.

Immigració. El nivell socioeconòmic i la procedència de la família, que parla una altra llengua i té una altra cultura, té una gran incidència. La bretxa és de 22 punts entre els nois natius i els d’origen immigrant.

Ciències. En ciències, els alumnes espanyols se situen quatre punts per sobre de la mitjana de referència estadística de 500, per sota dels 513 de la Unió Euroepea i dels 526 de l’OCDE. Això significa una baixada de set punts respecte al 2019 i de 14 punts respecte al 2015. En nivells baixos o molt baixos s’hi situa el 33% de la població, i en nivells alts o molt alts, el 27%.

A Catalunya, la puntuació és de 502, semblant a la mitjana espanyola, amb un volum d’alumnes en nivells baixos o molt baixos una mica per sobre.