En portuguès se’n diu trivela . A Sud-amèrica el van batejar com a xut de tres dits. El nom més estès és el de cop amb l’exterior. Al Barça, comença a ser coneguda com la passada de Lamine Yamal, que pot arribar a convertir-se en una marca registrada.
Tres de les nou assistències que l’extrem ha fet en aquesta Lliga han estat amb fenomenals passades amb l’exterior de la bota esquerra, un art que domina.
Em surt força bé; quan sigui en aquesta zona del camp, ho continuaré fent”
Va impressionar amb una passada llarguíssima a l’estadi de La Ceràmica perquè Raphinha fes el cinquè. Va tallar la defensa de l’Espanyol amb una genialitat delicada perquè Olmo obrís el marcador en el derbi. I dimarts es va treure de la màniga una assistència mil·limètrica per evitar Mojica i Raíllo i que la pilota li arribés a Raphinha, que va fer l’1-3.
“Ara mateix, és el millor del món fent aquesta acció. En el futbol actual, que se li assembli, només se m’ ocorre Modric”, apunta l’analista Àlex Delmás. “El cop amb l’exterior de Lamine és d’una sensibilitat i precisió que només els elegits poden executar”, intervé l’articulista i exjugador Joan Golobart.
“Em va fascinar la bellesa mortífera de la jugada; li poso un 9,5 en dificultat”
“Em va fascinar. És una acció que et deixa satisfet futbolísticament però, a més d’elegant, és decisiva. Es pot catalogar de bellesa mortífera”, defineix Lobo Carrasco, que va ser un extrem tècnic com ara Lamine Yamal.
El cas és que les assistències amb l’exterior de l’extrem no són noves d’aquest curs. Perquè la temporada anterior, a la Champions contra el PSG a Montjuïc, Lamine Yamal ja la va utilitzar... amb 16 anys. Després de desbordar per fora Nuno Mendes va fer la passada a l’àrea petita amb l’exterior de l’esquerra perquè Raphinha marqués l’1-0. Poc després, arribaria l’expulsió d’ Araújo, Lamine Yamal va ser substituït i el partit va canviar (1-4).
“Es va absentar de la celebració, com si la passada fos normal; ha crescut molt”
Si Romário va ser un jugador de dibuixos animats (Valdano dixit ) i Messi n’era un de PlayStation (copyright de Wenger), el 19 del Barcelona és un futbolista que encara té edat d’estar jugant a videojocs, més que d’estar decidint partits a Primera.
Després del partit de Son Moix, TV3 li va preguntar quin és el botó en el comandament de la consola per fer la passada amb l’exterior. “L’L2, crec”, va dir somrient, però amb algun dubte. Al camp, en canvi, és el seu recurs preferit. “Al final, crec que és una cosa que em surt força bé i ho continuaré fent”, apunta. Una cosa que Raphinha té interioritzada. “Ens entenem molt bé. Ell sap que, quan soc en aquest zona del camp, el 100% de les vegades ho faré”, reconeix.
“Amb l’efecte, la pilota s’allunya del defensa i cau als peus del company”
“És un gest tècnic molt difícil d’executar perquè és la superfície del peu amb què teòricament es té menys força i precisió. Però el que aconsegueix és tenir dues cames hàbils per centrar”, afegeix Delmás. “Els esquerrans de peu
–descobreix Golobart– tendim a ser més creatius i precisos amb la nostra cama hàbil que els dretans amb la seva”.
“Ho fa perquè, malgrat estar tancat per la línia de banda, pot prendre la iniciativa”, explica Carrasco. “Hi uneix el factor sorpresa. El lateral espera un driblatge i el central creu que té temps fins que la pilota arribi a la seva zona de l’àrea”, analitza el Lobo.
El més bo és que la corba beneficia el rematador. “Amb l’efecte, la pilota s’allunya del defensa i cau als peus del company”, coincideixen Delmàs i Golobart. Per no parlar de la personalitat que transmet. “M’encanta que tingui un cert passotisme davant l’èxit. Es va absentar de la celebració, com si la seva passada formés part de la normalitat del seu joc, anunciant-ne més. Des de l’Eurocopa, ha crescut moltíssim”, l’elogia Golo.
En una escala de dificultat, Carrasco ho té clar. “La de Vila-real és de 7,5 o 8 perquè hi ha molts metres lliures i ha d’enviar la pilota a un perímetre bastant gran. La de Son Moix és un 9,5, per visió i precisió. Només l’hi pot posar així”, puntua. I el 10? Me’l guardo per quan la posi amb l’exterior al cap del rematador”. Del que ningú
no dubta és que n’hi haurà
més.
