La faixa de l’última novel·la d’Irene Solà, Te di ojos y miraste las tinieblas (Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres, traducció al castellà de Concha Cardeñoso) indica que ja és la novena edició, impresa a Mèxic. Care Santos protagonitza una trobada massiva amb mil joves lectors que omplen la sala i la cusen a preguntes (“quan dius que parles dos idiomes, a què et refereixes?”). Blanca Llum Vidal recita al saló de poesia. La guitarra sona al pavelló espanyol per cantar en grup els versos de Vicent Andrés Estellés... La presència del català, aquest any, a la FIL de Guadalajara (Mèxic), amb una dotzena d’autors, és intensa i significativa d’un canvi. “Passen coses que abans no passaven”, sintetitza Izaskun Arretxe, directora de l’àrea de literatura de l’Institut Ramon Llull (IRL).
“Els últims anys –continua– ha tingut lloc un creixement sostingut de la literatura catalana a Amèrica Llatina”, i destaca el fet, juntament amb la intensa feina d’editors i agents, que l’IRL decidís tornar a la FIL el 2017, així com la seva presència els últims anys a les fires de Buenos Aires i Bogotà. L’IRL no ajuda per a l’exportació de llibres, sinó perquè es facin traduccions noves: “El que volem és que les editorials argentines, mexicanes o xilenes tradueixin autors catalans”. Per això, paguen la major part de les despeses de traducció i promoció i, des d’aquest any, en els gèneres de poesia i teatre, “també la producció editorial, ja que sol tractar-se d’editorials molt fràgils”. “Es donava el cas –explica Arretxe– que els editors noruecs o coreans coneixien els nostres ajuts... i no tant a Amèrica Llatina”.
Eva Baltasar, Irene Pujadas, Llucia Ramis, Carlota Gurt o Borja Bagunyà han tingut bones crítiques
Un exemple de l’interès creixent per traduir literatura catalana és l’editorial independent mexicana (també establerta a Madrid) Sexto Piso, que ha publicat les novel·les d’Alba Dedeu La conformista i d’Albert Pijuan La gran ola (Tsunami en català) i El gran reemplazo (La gran substitució en català). El seu editor José Hamad explica que “jo vaig viure uns quants anys a Barcelona, però el que tinc és una xarxa d’informants, contactes, amics, editors que et van parlant d’aquest llibre o d’aquell altre. Em sembla que hi ha un nivell molt interessant en la literatura catalana, fins i tot diria que viu un grau de sofisticació literària i d’experimentació formal, no vull dir més alt que en castellà, però sí molt elevat”. Que Eva Baltasar –traduïda a Random House– fos, l’any passat, finalista del Booker amb Boulder, va ser una altra empenta al prestigi literari de l’idioma, així com la bona recepció de la crítica a les obres d’Irene Pujadas (que ha publicat un conte a The New Yorker), Alicia Kopf, Llucia Ramis, Carlota Gurt, Borja Bagunyà...
L'obra d'Albert Pijuan, autor de Tsunami o la recent La gran substitució, està traduïda al castellà
Ilya Pérdigo, president de l’associació d’editors en llengua catalana, indica que aquest any la presència catalana a la FIL “ha batut rècords, amb 48 editors a l’estand de Catalunya; cal recordar que fa deu anys, quan vam començar a tenir-lo, érem 14 o 15”. Així mateix, l’IRL ja havia mantingut, dijous, reunions amb 33 editorials mexicanes, un altre rècord, que s’explica en bona mesura per l’efecte crida de tenir Espanya com a convidada d’honor d’aquest any, i a Barcelona el 2025.
Hamad ja prepara, per al febrer, un dels seus grans llançaments de la temporada, conjuntament amb Angle, la traducció al castellà de Jo era un noi (Yo era un chico), debut de la catalana Fer Rivas amb els temes de “la transició de gènere, i un component molt fort de classe. Ella va créixer a la Zona Franca, de família de treballadors a la fàbrica de la Seat”.
Un dels debats és sobre a quin castellà cal traduir, ja que sovint amb la versió espanyola no n’hi ha prou
Un debat molt vigent és, com assenyala Arretxe, “a quin castellà hem de traduir els llibres”. La periodista especialitzada Mónica Maristain es queixa que “hi ha traduccions fetes a Espanya que no podem ni entendre, com les d’Irvine Welsh, i les altres sonen estranyes”. Per això l’IRL advoca “per traduir a l’espanyol que es parla a l’Argentina, Colòmbia, Mèxic... i per això emprenem un programa de formació per a traductors locals i demanem als autors que no venguin tots els drets en espanyol de la seva obra a un sol segell, sinó que els fragmentin per països”.
Una de les editorials que exemplifica més el canvi que està tenint lloc sobre la qüestió és Anagrama, segell amb gran prestigi que, com explica la seva editora, Silvia Sesé, va decidir “arran de convocar el premi Llibres Anagrama per a novel·les en català el 2016, traduir-lo sempre al castellà”. Però “hem anat més enllà, perquè després els autors premiats han tingut segones obres i hem continuat amb la tasca de política d’autor, i els hem continuat traduint, com ara amb la segona novel·la de Pol Guasch”. A diferència del que passa amb les traduccions d’altres llengües –que són publicades a la col·lecció Panorama de Narrativas, de cobertes grogues–, els traduïts del català es publiquen a Narrativas Hispánicas, la col·lecció de tapes grises “perquè el contrari quedaria una mica estrany o esnob, és veritat que llavors s’hauria de dir Narrativas Ibéricas”, admet l’editora.
Lee tambiénCent anys (i dues temporades) de solitud
Albert Pijuan –que ha vist traduïdes no només les seves novel·les sinó el seu teatre i el seu breu i provocador assaig sobre el canibalisme– revela que “segons les liquidacions, venc el mateix a Amèrica Llatina que a la resta d’Espanya. Passar pel castellà és el peatge que permet que et tradueixin més, perquè hi ha molts scouts que llegeixen espanyol. En el meu cas, s’han interessat fins i tot pels drets audiovisuals de Tsunami, que volien ambientar en escenaris mexicans”.
Dins de l’enorme força que té la no-ficció al mercat americà, destaca l’èxit de Mamá desobediente (Mama desobedient, en català), la traducció de l’obra d’Esther Vivas que aporta una visió feminista de la maternitat.
Care Santos, després del seu bany de masses, i d’haver signat un bon nombre d’exemplars, opina que “a Mèxic hi ha més coneixement i afecte del català, gràcies als exiliats. Jo m’he trobat una dona que parla un català perfecte... però de l’època de Pompeu Fabra, perquè és el que va aprendre dels avis”.
Najat El Hachmi s'ha trobat en la FIL amb molts dels seus lectors
Hamad creu que els autors catalans, per qualitat, haurien de vendre molt més i apunta a “aquell típic desinterès cap als veïns, no? De Bolívia cap a l’Argentina, de l’Argentina cap a Mèxic, de Catalunya cap a Conca, o de Múrcia cap a Catalunya”.
L’Institut Cervantes i la UNAM han volgut justament trencar aquesta mena de barreres culturals i idiomàtiques en un acte molt simbòlic, amb presència de la vicepresidenta Yolanda Díaz, presentant aquest dimecres una edició de Grito hacia Roma –poema de Lorca recollit a Poeta en Nueva York– en 27 llengües originàries americanes.
Entre les incidències de la FIL, cal ressenyar que el periodista mexicà Noé Zavaleta va ser segrestat de matinada per un grup armat del càrtel Jalisco Nueva Generación, però va ser tornat, després de ser colpejat i que se sol·licités un rescat, ja que pel que sembla havia estat confós amb una altra persona.
I entre les poques queixes que per aquí se senten, les dels autors i editors argentins que venen pel seu compte i per primera vegada sense que hi hagi una delegació oficial d’aquesta potència literària mundial. El Govern de Javier Milei ha decidit no gastar-se ni un peso a promoure els llibres, i tampoc no capitalitza que Gabriela Cabezón Cámara rebrà un dels premis més importants d’aquesta cita, el Sor Juana Inés de la Cruz, per la seva novel·la Las niñas del naranjel.
