Sánchez preveu la mobilització del vot progressista davant l’assetjament de la dreta

Ni una salutació protocol·lària, ni molt menys una conversa distesa. Un any més, la celebració al Congrés dels Diputats del dia de la Constitució, en el seu 46è aniversari, va evidenciar l’abisme que separa Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo, immersos en una guerra sense treva.

I això que el president del Govern central i el cap de l’oposició van pactar aquest mateix any la tercera reforma en la història de la Carta Magna –la de l’article 49, per blindar els drets dels discapacitats– i la renovació del Consell General del Poder Judicial, que ahir va situar la nova presidenta del Tribunal Suprem, la catalana Isabel Perelló, a la primera fila de les autoritats de l’ Estat, juntament amb els presidents del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido; del Congrés, Francina Armengol, i del Senat, Pedro Rollán.

Sánchez, de fet, va assegurar quan va arribar al palau de la Carrera de San Jerónimo que la millor manera de reivindicar la Constitució és reformar-la, per “blindar drets davant l’ avanç reaccionari”. En línia amb les resolucions del recent congrés del PSOE, el cap de l’ Executiu va advocar per preservar a la Carta Magna la revalorització de les pensions, la interrupció voluntària de l’embaràs o el matrimoni entre persones del mateix sexe. “Perquè ningú no pugui tocar-los en el futur”, va al·legar, en alerta davant el PP i la ultradreta de Vox.

Però Feijóo, al seu torn, va reivindicar la Constitució... Per protegir-la de Sánchez, ja que va denunciar que el president “la celebra un dia i la menysprea la resta de l’any”.

Salvador Illa, que amb la seva assistència va recuperar el paper de la presidència de la Generalitat en aquesta celebració després de 14 anys d’absència, va advertir que “la millor manera de defensar la Constitució és no apropiar-se’n i no fer-la servir com a arma llancívola”. Illa es va retrobar amb el seu predecessor socialista en el càrrec, José Montilla.

Però el president català només va poder coincidir amb cinc homòlegs autonòmics, tots del PP: la madrilenya Isabel Díaz Ayuso, el gallec Alfonso Rueda, el castellanolleonès Alfonso Fernández Mañueco, l’aragonès Jorge Azcón i el murcià Fernando López Miras. Com ja és tradició, nacionalistes i independentistes –de Junts a ERC i del PNB a EH Bildu o el BNG– van estar absents. També Vox: Javier Ortega Smith només es va acostar per denunciar la “hipocresia” de totes les formacions presents.

Davant aquest clima polític “eixordador”, la presidenta del Congrés, la socialista Francina Armengol, va instar en el seu discurs institucional a “diluir l’ambient tens i sorollós”. I va recordar que “el consens és possible”, com demostra la mateixa reforma de l’article 49 de la Constitució.

Ja en els tradicionals grupets amb què culmina l’acte, Pedro Sánchez va provar de neutralitzar la imatge de final de legislatura que intenta formular Feijóo. “Jo no resisteixo al Govern, jo avanço al Govern. Governar és avançar, i és el que faig. El canvi que estem fent és formidable”, va recalcar el president en una xerrada informal amb la premsa.

Sánchez va recordar que a la carta pública amb què a l’abril va obrir un període de cinc jornades de reflexió sobre la seva continuïtat en el càrrec, davant la investigació judicial oberta contra la seva pròpia dona, Begoña Gómez, ja va advertir que aquest assetjament a què se sent sotmès “augmentaria”. Però va donar per fet que aquesta ofensiva es transformarà en suport electoral en les pròximes generals, el 2027, ja que està decidit a esgotar la legislatura: “El fracàs d’aquest assetjament és qüestió de temps”, va
advertir.

Malgrat tot el “soroll” que es generi –i a la sala també hi havia el fiscal general de l’ Estat, Álvaro García Ortiz, al punt de mira del PP i, sobretot, d’ Ayuso–, Sánchez va insistir que el temps posarà “les coses al seu lloc”. “Som un Govern net i davant tenim una oposició que ha deixat de banda el debat legítim d’idees i està centrat en la destrucció de l’adversari”, va criticar el president.

“Aquest assetjament polític, mediàtic i judicial es girarà contra els assetjadors”, va advertir. I va assegurar que l’ofensiva de la dreta, “per terra, mar i aire”, ja genera una enorme “empatia” cap al Govern, no només entre els votants del PSOE, sinó entre tot l’electorat progressista. “Hi ha un vincle molt fort entre el votant progressista i l’acció del Govern”, va
recalcar. “El 2027 el PSOE recuperarà poder territorial i guanyarà. No ens faran fallida”, va
pronosticar.

Al Govern, en tot cas, subratllen que la reforma fiscal ja aprovada aplana el camí per acordar ara la política de dèficit, com a avantsala dels pressupostos de l’any que ve. També amb Junts, formació amb què consideren estar recuperant “la confiança”.

Però, abans que res, a l’ Executiu asseguren que estan “intensificant” les converses amb la formació de Carles Puigdemont per segellar el traspàs de competències en immigració a la Generalitat. Fins i tot per rubricar el pacte abans de dilluns, quan Puigdemont avaluarà el compliment dels acords amb el PSOE un any després de la investidura de Sánchez. “Discreció”, va demandar el president.