L’alquimista de la rancúnia

Aquest cap de setmana llarg he acabat la sèrie La fiebre a Movistar+. Recomano els sis ca-pítols d’aquesta sèrie francesa que, a través de la història d’un futbolista negre, ens regala un mirall en el qual es deformen les certeses. Racisme, feminisme, immigració i la batalla pel relat utilitzant la societat com a titelles. No es tracta només de radicalismes espontanis, sinó d’una maquinària punyetera que, amb la química inestable de les xarxes socials, i X en primer pla, opera com un alquimista de la rancúnia. La fiebre mostra com les idees més radicals es poden multiplicar a la velocitat d’un clic i troben en el terrabastall digital un aliat formidable per fer explotar passions i consolidar narratives excloents.

Sota aquests règims, la veritat és una bèstia ferida. El discurs moderat queda eliminat pel terrabastall, sense matisos ni rigor. La sèrie suggereix que X, concebuda en teoria com una àgora democràtica, es transforma en un coliseu on les multituds no escolten, rugeixen; no debaten, envesteixen. La precarietat de la verificació converteix el rumor en dogma, l’insult en una ordre i la manipulació de les tendències en una arma amb silenciador. Tot s’hi val per a la victòria.

La veritat és el resultat: un món fosc on la idea dominant, llançada des del poder i amplificada per exèrcits de comptes anònims o bots, relega la discrepància a un tema menor, minúscul.

La fiebre posa a debat el progressiu final del diàleg, la fascinació per l’odi de rebaixes, sobretot allà on l’autoritat política s’engreixa del terror i del desconcert. N’hi ha prou amb la complicitat de molts indiferents i alguns experts a incidir sobre l’opinió pública. Els textos incendiaris eleven la dopamina de la ment de l’espectador, que no distingeix entre la mentida i la veritat.

La sèrie no aporta cap solució però ens adverteix: l’extremisme és un producte que premia la crispació. I aquí és on neix el missatge que hauríem d’aprendre: pensar a poc a poc, desconfiar de la histèria grupal i plantar cara a la velocitat que deforma la veritat. La fiebre és una sèrie sobre la vulnerabilitat de la veritat i l’eficiència amb què, en espais autoritaris, X es converteix en un bufador per endurir el discurs i evitar la pluralitat.