L’escriptor i activista mallorquí Guillem Frontera (Ariany, Mallorca, 1945) ha mort aquest dilluns als 79 anys. Deixa una important obra novel·lística, però la seva empremta s’estén també a la reivindicació de la cultura de les Balears i a l’empenta i inspiració de generacions d’escriptors en català.
“Era un dels millors escriptors mallorquins d’avui, que va tenir una entrada fulgurant i una rentreé espectacular”, assegura l’escriptor i crític literari Julià Guillamon recordant obres com el seu debut, Els carnissers, novel·la amb la qual el 1968 va guanyar el premi Gabriel Maura i que ja retrata el canvi que el turisme durà a l’illa, i que va publicar amb pròleg de Llorenç Villalonga; o Tyrannosaurus, la publicació del qual el 1977 va causar un escàndol, ja que va ser dels primers a tractar els abusos en una institució religiosa i que va estar a punt de no ser publicada per la censura, totes dues rescatades fa poc per Club Editor; però també una obra com La mort i la pluja (2007, Proa), que Guillamon defineix com “un dels millors llibres dels últims trenta anys”, amb el qual va guanyar el premi Mercè Rodoreda de contes.
Lee también
El seu company a l’editorial EnSiola, Miquel Campaner, afegeix que “se’n va un dels intel·lectuals més lúcids i brillants que hem tengut, tant en el món cultural com pels que no pensaven com ell”. Per l’editor, “la literatura catalana contemporània no s’entendria sense la seva figura, encara que anés per lliure. Ni es donava importància ni pretenia la fama, només fer bona literatura. Sempre va pensar que podia fer més”. Campaner recorda com l’escriptor ha deixat molts escrits, però “encara s’han de revisar, perquè era molt escrupolós i exigent. Sempre explicava que sabia com es fa una novel·la i perquè sigui bona, però fer-la no és fàcil. Per ell, una novel·la havia d’explicar el temps del seu autor, i ell ho va fer amb la seva obra”. Però la seva importància va més enllà de la pròpia literatura, ja que “si veia algú que tenia talent, l’empenyia, i molta gent ha fet coses perquè ell s’hi va implicar”, i recorda l’impuls que va donar a autors com Pere Antoni Pons, Melcior Comes o Sebastià Alzamora, “amb qui s’admiraven molt”.
Va impulsar moltes iniciatives culturals ja de ben jove, com la col·lecció de poesia La Sínia, on publicaria els dos primers llibres i els únics de poesia, A ritme de mitja mort (1965) i El temps feixuc (1966), fins que va debutar com a novel·lista, i a partir de llavors com a escriptor es va mantenir fidel amb la narració. Amb aquella primera novel·la se’l va incloure en la generació dels 70, un encasellament que ell posava en dubte, i el van seguir altres novel·les que s’acostumen a definir dins els paràmetres de l’anomenat realisme social. També es va dedicar a l’articulisme en diversos mitjans, on tractava a bastament el món de l’art, que faria aparèixer en les seves obres i el duria a comissariar exposicions, però també a participar en obres com la Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Balears o a la desapareguda galeria Bisart de Palma.
Va ser un pioner quan el 1968 va retratar els canvis que el turisme duia a Mallorca en el seu debut, ‘Els carnissers’
Els últims anys va rebre diversos reconeixements, com el premi a la trajectòria del festival Tiana Negra o l’Ara Balears-Toni Catany, fa només uns mesos, i fa un any EnSiola publicava Guillem Frontera. Un escriptor, un món, un volum d’homenatge per “abastar la multiplicitat d’elements vivencials, estètics i ideològics que formen el món literari que Guillem Frontera ha anat construint al llarg de prop de seixanta anys”.
Els últims temps l’escriptor havia anat entrant i sortint de l’hospital a causa de diverses malalties, en especial derivades d’una deficiència cardíaca. Els últims dies ja s’ho veia venir, però estava tranquil, rodejat dels seus.
