Estirar al límit la goma elàstica

En la sèrie La voz más alta, Roger Ailes ( Russell Crowe), el creador de la Fox, declara que hi ha moltes persones que no saben què creure i si els dius el que han de pensar, les perds, però si els dius el que han de sentir, són teves. Escoltant la intervenció de Carles Puigdemont des de Brussel·les, que exigeix que Pedro Sánchez se sotmeti a una qüestió de confiança, cosa que Junts ha registrat al Congrés perquè “el president no és de fiar”, es diria que intenta al·ludir al sentiment dels seus seguidors, més que al seu sentit comú. 

Un any després de l’acord firmat per socialistes i postconvergents, Puigdemont considera que les coses no van bé, ja que el català encara no és llengua oficial a Europa, no s’està aplicant l’amnistia i l’acord de finançament bilateral ha virat a multilateral.

L’independentisme sempre va amb presses, com si temés arribar tard al punt d’arribada, quan en tot viatge és imprescindible fer aturades en el camí per recuperar forces o per comprovar la ruta. Les exigències de Junts topen amb la UE, els tribunals i els barons regionals (del PP i del PSOE). Certament, Sánchez té gairebé tanta habilitat com el Mago Pop per amagar la boleta entre les mans quan li convé. Però quan es governa amb molts socis diferents, és imprescindible una mica de prestidigitació per guanyar temps o obtenir suports.

Puigdemont li acaba de crear un problema seriós a Sánchez. I no és veritat que les seves paraules haguessin estat pactades o que el text el sabés el president per endavant. Puigdemont és conscient de la debilitat de Sánchez, amb una oposició exaltada, uns tribunals desenfrenats i uns socis esllomats. I juga fort: o la relació arriba a un punt d’inflexió o ho deixem córrer. Però els divorcis no surten de franc.

Sent veritat que la iniciativa de Junts no és vinculant, ja que només el Govern espanyol pot activar una moció de confiança, el deixa entre les potes dels cavalls, perquè la proposició tirarà endavant amb els vots de la dreta. Puigdemont pretén tensar la situació, com si la seva relació amb el Govern central fos una goma elàstica que es pot estirar sense límit. Oblida que també es pot trencar i ell es pot enganxar els dits.