Les dues baralles de Puigdemont

futurs imperfectes

Les dues baralles de Puigdemont
Consejero editorial

La jugada de Carles Puigdemont de posar contra les cordes Pedro Sán­chez a les portes de la negociació dels pressupostos amb el Govern central no se l’han cregut ni el president espanyol ni el cap de l’oposició. Però encara així, Puigdemont s’ha situat en el focus de la política espanyola, per més que Sánchez hagi rebutjat una moció de confiança com li demanava el president de Junts i per més que Feijóo dubti de les veritables intencions dels postconvergents. 

El presidente de Junts, Carles Puigdemont,  durante la reunión de la Ejecutiva permanente de Junts, en el Press Club Brussels Europe, a 9 de diciembre de 2024, en Bruselas (Bélgica). Junts se ha reunido para realizar un balance sobre el cumplimiento del acuerdo alcanzado entre la formación y el PSOE para la investidura de Sánchez como presidente del Gobierno, un año después de su firma el pasado 9 de noviembre de 2023. Además, el encuentro se produce en plena negociación de los Presupuestos Generales del Estado, sobre los cuales Junts ha advertido al PSOE que no aprobarán si no se ejecutan los del 2024.

.

Eric Lalmand / Europa Press

De tota manera, poques hores després que presentessin la proposició no de llei al Congrés per instar el president espanyol a utilitzar aquesta figura jurídica, Junts va votar amb el PP (i altres partits) la suspensió d’un impost del 7% en l’electricitat de les llars i les empreses.

Junts es vol emmirallar en CDC, encara que no els agradi reconèixer-ho en públic. Jordi Pujol va ser el campió de les partides disputades amb dues baralles. A Madrid els va costar d’entendre l’expressió catalana de la puta i la Ramoneta per definir el doble joc del pujolisme amb la dreta i l’esquerra, a fi d’aconseguir traspassos o recursos segons qui manés.

Puigdemont està intentant sofisticar la jugada, ja que la proposició no es debatrà abans de dos mesos, així que el Govern central té temps per aconseguir no només que decaigui, sinó també que Junts pugui aprovar els pressupostos, mentre fa picades d’ullet al PP. I això torna a anar més de diners que d’ideologia. Però no serà fàcil, ja que l’acord fiscal i el compliment de les inversions en els pressupostos són el doble comodí dels postconvergents.

Feijóo dubta de Junts, però aquests tornen a votar amb el PP contra una mesura de l’Executiu

Sánchez no és un polític que es posi nerviós i sap que, ara com ara, si Junts fa caure el Govern espanyol, perd l’esquerra, però també els independentistes. Entre altres raons, perquè l’amnistia als braços de la dreta podria acabar dormint el somni etern. Per cert, al llibre de Raymond Chandler amb aquest títol hi ha una conversa entre el majordom dels Sternwood i Philip Marlowe que podria resumir el pols entre Puigdemont i Sánchez:

–Vostè p retén dir-me quines són les meves obligacions, senyor?

–No, però em diverteixo molt tractant d’endevinar quines són, realment.

Lee también
Etiquetas
Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...