Als inicis d’internet, descarregar-se contingut o llegir informació a la xarxa sense deixar anar un cèntim era habitual. Pocs sospitaven que ho pagaríem amb escreix. Al llarg de la primera dècada d’aquest segle encara desconeixíem què s’amagava darrere del caos reptant de Google. De fet, ni tan sols Google ho tenia massa clar: la idea d’internet encara estava impregnada de la visió utòpica d’aquells nois tan simpàtics que havien començat al garatge de casa seva, gairebé com una continuació dels somnis de Ted Nelson, el visionari que somniava un internet sense jerarquies, sense anuncis, incorruptible...
Sobre la ingenuïtat d’aquells temps respecte del potencial devastador de les xarxes és il·lustratiu el somriure de Zuckerberg durant la compareixença davant del senador Hatch. El senador pregunta a un jove Zuckerberg: “I com es pot sostenir un model de negoci en què els usuaris no paguen pels serveis?”. “Senador, publiquem anuncis!”, diu Zuckerberg. I somriu, aparentant desconcert, perquè la resposta és òbvia i es tracta d’una pregunta retòrica. Hatch volia posar èmfasi en la resposta: era el 2018 i encara una gran part de la població mundial continuava preguntant-se per què no havia de pagar pels continguts d’internet.
Desinformació tòxica i gratuïtat a internet: una relació letal
D’aquesta manera, milions d’usuaris hem acceptat lliurar les nostres dades perquè les utilitzin amb finalitats publicitàries, com sap molt bé qualsevol que en el precís moment que necessita un tornavís, li apareix la susdita eina en un requadre de la pantalla com per art de màgia. I així hem afavorit el creixement d’una indústria publicitària en línia que, regida per algoritmes i sinergies opaques per a l’anunciant, és actualment difícilment controlable. Per entendre per què aquesta indústria està íntimament lligada al tsunami de desinformació actual, mireu The click trap, un documental de la productora barcelonesa Polar Star Films on s’explica com l’afany de lucre del sistema d’anuncis de Facebook va promoure el genocidi de Birmània del 2017 contra la població rohingya. Merescudament premiat, es pot veure a Filmin, RTVE, Arte... Després de veure’l, mai més oblidareu aquesta veritat tan repetida en matèria de publicitat digital: si no ets el client, ets el producte.
Lee también
