L’scroll infinit ens podreix el cervell?

Com molts termes que circulen en la conversa digital més que oral, té mala traducció. Oxford University Press va escollir fa uns dies l’expressió brain rot com la paraula de l’any 2024 i el més a prop que té el català és una cosa molt més llarga i menys enganxosa: podridura mental. Potser “cervell fregit” o “matèria escombraries” serien idees veïnes.

El diccionari britànic el defineix com “el supòsit deteriorament de l’estat mental i intel·lectual d’una persona, vist especialment com a resultat d’un sobreconsum de material en línia considerat trivial o no estimulant”. A les xarxes, el terme brain rot també es fa servir per definir precisament aquest material trivial o no estimulant, és a dir, el detritus digital a què un acaba arribant quan passa més de dos minuts fent scroll en una xarxa social. I l’exemple més clar que s’està donant aquests dies són els anomenats vídeos de Skibbidi, uns vídeos lletgistes i d’humor absurd que crea a YouTube l’animador Alexei Gerasimov i que consumeixen sobretot nens i adolescents.

Si es busca brain rot a TikTok, apareixen autoanomenats “experts en argot digital” explicant el concepte –i, com es tracta de TikTok, la xarxa social en què el contingut es dissocia de la imatge, sovint ho expliquen mentre es maquillen en un cotxe, per exemple, o fan qualsevol altra opció–, però sobretot apareix contingut ja dissenyat per ser tan atractiu com repel·lent, per exemple, un vídeo musical il·lustrat amb un ocell amb testicles o una vaca amb peus humans.

Tot i que és un concepte trasbalsadament contemporani, es va encunyar molt abans que hi hagués internet. El primer a fer servir el sintagma “podridura digital” va ser Henry David Thoreau a Walden , el 1854, en què feia una metàfora amb les patates: igual que Anglaterra es preocupa de solucionar la podridura de les patates, no ens hauríem de preocupar de la podridura dels cervells? Els últims anys, tot i això, la idea s’ha traslladat gairebé exclusivament a l’àmbit digital i l’ús del terme es va disparar un 230% l’últim any, segons Oxford University Press, tant en el periodisme generalista com en la conversa a les xarxes. “El 2024, podridura digital descriu tant la causa com l’efecte del contingut de baixa qualitat i baix valor a internet”, conclouen.

A David Ezpeleta, encarregat de la vicepresidència de Neurotecnologia i Intel·ligència Artificial de la Societat Espanyola de Neurologia, d’entrada no li agrada el terme. “És molt dolent. No hi ha una podridura, hi ha una desadaptació després de milers d’anys d’evolució a una tecnologia que ha vingut de sobte. És pejoratiu i desafortunat”. Per l’especialista, utilitzar un terme tan connotat comporta buscar culpables. “És llançar la càrrega de la prova als usuaris, pel seu mal ús i la seva baixa responsabilitat, als adolescents i adults a l’ scroll infinit”.

L’efecte corrosiu es pot traduir en la falta d’atenció o en la reducció de la matèria grisa

Que no estigui del tot ben anomenat no implica que no existeixi aquest deteriorament cerebral. Existeix i és molt real i comprovable, assenyala Ezpeleta. “Efectes com la disminució de l’atenció estan absolutament referenciats, no només en estudis finalistes, com els informes PISA, que indiquen una disminució de la comprensió lectora, matemàtica i etcètera, també en treballs de neurologia que han estudiat l’excessiu ús de pantalles en nens. En ressonàncies magnètiques fetes a grups de menors amb ús de pantalles i sense, es veu com afecta el seu desenvolupament cerebral a les àrees de llenguatge i alfabetització. Estem veient en les noves generacions que tenen dificultat per a la comprensió lectora, per entendre textos llargs, per captar metàfores i tot el que comporta el discurs profund”.

L’efecte corrosiu del que en publicacions acadèmiques ja es diu UPI, ú s problemàtic d’internet, no es tradueix només en una falta d’atenció, també en una reducció de la matèria grisa. Segons un informe publicat a Nature el 2022 que acarava 624 estudis clínics, l’ UPI genera “pèrdua de control i conseqüències adverses, com la sensació de malestar i la incapacitat funcional en la vida diària”. Qualsevol que hagi perdut la noció del temps consumint vídeos no sol·licitats a Instagram, TikTok o Twitter coneixerà aquesta sensació d’atordiment que de vegades té una traducció fisiològica. Ainhoa Marzol s’hi refereix com a “nàusea”. Marzol, periodista i experta en fenomenologia en línia, envia cada setmana una newsletter anomenada Gárgola Digital en la qual convida altres persones tan crònicament connectades com ella a extreure algunes gemmes del magma d’internet, coses com una pel·lícula de gairebé una hora que es pot trobar a YouTube sobre les últimes notícies del videojoc multijugador Final Fantasy XI o una animació primitiva per Instagram. Les xarxes també són la llar en la qual es poden trobar aquestes i moltes altres meravelles, si és que ens queda cervell per trobar-les, insisteix Marzol.

“Hi ha molts moments que passo en línia en què sento que se m’està podrint el cervell. Em passava molt amb Twitter i he notat un gran canvi després d’haver-me passat a Bluesky. Els algoritmes forcen aquest tipus de contingut, però crec que no és un brain rot tan diferent del que tenia amb 12 anys quan veia durant quatre hores l’MTV o el que podien sentir les persones que veien Sálvame cada tarda. És un contingut que deriva d’estar cansat, de tenir un tipus de vida que et porta a consumir coses de no pensar, i internet t’ho facilita”.

Tot i que la periodista s’ha autodiagnosticat pèrdua de memòria a curt termini, també concedeix a aquest cervell semifregit una “plasticitat” que li permet, per exemple, desxifrar a tota velocitat un tuit críptic amb almenys quatre capes de significat i connexions amb diversos esdeveniments reals d’actualitat i diversos fenòmens digitals. “Aquest enteniment contextual potser no és tan freqüent en altres generacions. Si li poso el mateix tuit a la meva mare, segurament li costaria més”, assenyala Marzol, que ara té 30 anys.

Hi ha correctius relativament senzills per a la podridura digital. Un és assegurar-se que qualsevol xarxa social tingui almenys la possibilitat de portar un ordre cronològic i només de comptes que segueix l’usuari. D’aquesta manera, no és tan fàcil trobar-se amb ocells amb escrots o amb vídeos generats per IA. És per això que Bluesky és, de moment, menys marejador que l’X d’ Elon Musk. Una altra solució de tipus maximalista que recullen els últims anys diversos llibres manifest, com La fábrica de cretinos digitales (Península), del neuròleg francès Michel Desmurget, passa per retirar limitar l’accés al verí dels més vulnerables, els menors.

La bona notícia és que les alteracions del desenvolupament cognitiu són reversibles

“La bona notícia és que aquest tipus d’alteracions del desenvolupament, si s’aconsegueixen regular, són reversibles. Fer esport, ser amb amics al món físic, llegir sense alte­racions... Tot això produeix efecte”, coincideix David Ezpeleta. Cap aquí van iniciatives com la d’ endarrerir la compra de smartphones als nens, que s’han estès l’últim any. Als adults, a qui ningú no vindrà a arrencar-los les pantalles de les mans, només els queda l’autoregulació, però ningú no pot pretendre guanyar en una lluita en solitari contra uns algoritmes dissenyats per a l’ enganxament infinit.