No fa ni dues setmanes que vaig visitar amb Isak l'impressionant centre logístic que Mango té a Lliçà d'Amunt, l'última ampliació del qual havia culminat a penes feia un any. Es tracta, segons ell em va explicar, d'unes instal·lacions equivalents a quaranta camps de futbol, altament automatitzades, que els ha permès créixer en el camp de l'e-commerce, agilitar les expedicions i donar suport a altres línies de negoci d'aquesta important companyia tèxtil. Dinem a la mateixa seu de Mango, amb el CEO, Toni Ruiz, i resultava emocionant escoltar-lo explicar la seva concepció del negoci, basat en la innovació constant, la recerca de la sostenibilitat i el seu ecosistema de canals de negoci.
Record que quan em va dir que facturava més de 3.000 milions i que tenien un creixement anual del 15%, jo vaig fer broma dient que també en el Grup Godó estàvem invertint en digitalització i fins i tot en intel·ligència artificial, però desgraciadament no podíem presumir de les mateixes xifres. I Isak em va respondre: “Però sí que pots presumir de presidir una companyia que té un segle més que la meva, manté el prestigi de la marca i ha sabut adaptar-se als canvis de temps”.
Isak era un bon amic, amb qui compartia la seva afició per la vela, pel tennis, per la conversa i per la lectura. Era un fidel lector de La Vanguardia, que m'enviava més d'un whatsap quan hi havia un article que li havia agradat especialment. Havíem navegat per la Mediterrània al seu gran veler Nirvana, havíem vist junts partits del Trofeu Godó del qual Mango és patrocinador, havíem viatjat a Istanbul per recordar els paisatges de la seva infantesa, havíem compartit sopars a casa i ens havíem intercanviat llibres que ens havien agradat. Amb tot això vull donar a entendre que he perdut un amic incondicional. En una ocasió vaig llegir una frase que deia que un amic és un regal que et fas a tu mateix i, recordant tants moments passats junts, m'adono de la dimensió de la frase. Trobaré a faltar el seu afecte i el seu consell.
Vaig conèixer la notícia de l'accident d'Isak, per una trucada del director del diari, al poc de produir-se, poc després de dos quarts de quatre de la tarda. Em costava de donar crèdit a la notícia. Era un home encara jove, que feia gimnàstica, que li encantava fer senderisme. Estava en bona forma. De fet, es trobava amb Jonathan, el més gran dels seus tres fills i amb la seva parella Stephanie, fent un recorregut per les coves del Salnitre de Collbató, quan devia relliscar i va caure al buit, sense que pogués frenar la seva caiguda.
La història d'Isak Andik seria per escriure un llibre sobre l'èxit del management empresarial. El seu pare, hebreu sefardita, va decidir traslladar-se a Barcelona amb la seva família quan Isak era poc més que un adolescent. Va pensar que la capital catalana podia ser un bon punt de partida per endinsar-se al món de la moda. Isak l'havia escoltat explicar com van arribar amb bruses brodades a mà a Turquia, que el seu progenitor va aconseguir aviat vendre en una botiga de la Via Augusta. I un quart de segle després va obrir ja diverses botigues majoristes. Va ser l'empresari Enric Casi qui ajudaria a Isak a canviar la seva visió del negoci i a emprendre una aventura planetària.
Al nostre recorregut per la fàbrica de Lliçà, encara em va recordar que el nom de Mango era perquè l'havien tombat en el registre les dues marques que havien presentat. I el nom de Mango se li va ocórrer per la fruita que va descobrir en un viatge a les Filipines. De vegades la història s'escriu per petites casualitats. I, sobretot amb molt afany.
He escrit aquestes línies amb una profunda tristesa, però també amb un gran afecte. La vitalitat que demostrava, la seva il·lusió per emprendre projectes, la seva generositat d'esperit s'ha parat de cop a l'ombra de la muntanya de Montserrat. Andik deixa una empremta profunda en la societat catalana i espanyola. Però continuarà sent una referència entre els empresaris que han sabut sobreposar-se a tot per portar la seva marca a dalt de tot. I als que vam tenir l'honor de conèixer-lo, ens quedarà sempre el record d'un home irrepetible. No només en els negocis, també per als seus amics.