Pocs professionals tenen el poder d'un jutge. Si és un instructor de l'àmbit penal pot fins i tot enviar a la presó a l'investigat o embargar el seu patrimoni, i sense un judici. Ha d'actuar conforme a l'ordenament jurídic, però qui vigila que sigui així? I, el més important, són suficients i s'apliquen amb diligència els mecanismes de control que hi ha sobre els jutges?
Pedro Sánchez obria aquesta setmana aquell debat sobre el control als jutges, a l'expressar la seva sospita que el PP compta amb ajuda de magistrats en la seva tasca d'oposició al Govern. La guerra política fa temps que es lliura a la trinxera judicial. Es recorre amb massa facilitat a la justícia per resoldre assumptes que moltes vegades són polítics i amb això es descarrega la responsabilitat del que ocorri en un plet judicial. Alguns jutges se senten instrumentalitzats en aquella batalla. Existeix també el risc que alguns es deixin instrumentalitzar.
“Moltes vegades els jutges hem d'incoar diligències o admetre a tràmit una querella sabent que té poques possibilitats de prosperar o intuint que es vol instrumentalitzar a la justícia”, assegura el magistrat Joaquim Bosch. “Hem vist als jutjats que polítics, clavegueres policials, o periodistes promouen investigacions o pseudoinvestigacions sabent que anaven a ser utilitzades per acabar en un jutjat, però si es presenten els requisits estem obligats a obrir el procediment”, afegeix.
Joaquim Bosch, magistrat
“Estem obligats a obrir investigacions, encara que intuïm que se'ns instrumentalitza”
És el dret a la tutela judicial efectiva, que sempre protegeix el Tribunal Constitucional. Els jutges no poden valorar la intenció de qui denuncia, només si els fets que es denuncien poden constituir un delicte i si hi ha sospites fonamentades per dirigir les diligències cap a alguna persona. I han de practicar una mínima investigació per decidir si la causa ha de continuar fins a anar a judici. “El que no poden fer és incoar diligències a veure què troben o fer-ho per indicis d'un delicte concret i a partir d'allà investigar tota la vida d'una persona per si troba alguna cosa”, subratlla.
Natalia Velilla, magistrada
"Tot el procediment judicial està pensat per controlar el jutge, hi ha moltíssims mecanismes de control”
“Tot el procediment judicial està pensat per controlar el jutge”, assegura la magistrada Natalia Velilla. “Hi ha moltíssims mecanismes de control, encara que resulti difícil d'entendre, en vista de les manifestacions d'alguns polítics”, afirma. Detalla controls ordinaris, com l'enregistrament de les actuacions judicials, l'acta que aixeca el lletrat de l'administració de justícia de tot el que es fa, i les mateixes lleis processals, que impedeixen al jutge determinats moviments si les parts no ho demanen. I si aquestes creuen que el jutge s'ha equivocat, poden presentar recurs a la instància superior, que decidirà.
I hi ha controls extraordinaris. “El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) pot obrir expedient a un jutge per infraccions disciplinàries, com faltes de respecte a les parts o retard en la tramitació d'actuacions”, diu. I si té un comportament delictiu, com el retard maliciós en les actuacions o dictar resolucions injustes a posta, es pot iniciar l'acció penal.
Tot i això, hi ha la sospita sobre la cúpula judicial que està molt exposada a ingerències partidistes, adverteix Bosch, citant el Consell d'Europa, que demana a Espanya mesurades per garantir la independència dels jutges i posar fi a la seva excessiva politització.
Joaquim Bosch, magistrat
Un Suprem configurat amb criteris d'imparcialitat no generaria tants dubtes, per exemple sobre la llei d'Amnistia”
“Si els partits polítics tenen capacitat per influir en la composició dels alts tribunals, hi pot haver jutges que pensin que des de dalt no se'ls molestarà mai si actuen en sintonia amb un partit”, constata aquest magistrat, membre de Jutges i Jutgesses per la Democràcia. El CGPJ, com els alts tribunals, afegeix, s'haurien de configurar amb criteris objectius de mèrit i capacitat. “Un Tribunal Suprem configurat amb criteris de forta imparcialitat no generaria tants dubtes, per exemple, amb el seu paper en la llei d'Amnistia”, assenyala.
Hi ha jutges que segueixen directrius polítiques? “Entenc que sí. No puc dir-ho de persones concretes, però els partits no posarien aquell afany si no els fos rendible”, coincideix Velilla.
Natalia Velilla, magistrada
“Hem d'exercir la llibertat d'expressió amb prudència, molts incompleixen el deure ètic de neutralitat”
Una altra qüestió que sorprèn és que un jutge critiqui a autoritats, en xarxes socials, o en entrevistes, i no sigui motiu de sanció. La raó és que el CGPJ només pot sancionar aquelles crítiques, o elogis, si es fan invocant la condició de jutge, o en una sentència. Prioritza la llibertat d'expressió. “És un tema difícil. Els jutges hem d'exercir la llibertat d'expressió amb prudència, molts incompleixen els deures ètics de prudència i neutralitat”, sosté aquesta magistrada, membre de la fundació Hay Derecho.
Sí un jutge ha fet pronunciaments contraris a un tema que haurà d'enjudiciar o una llei sobre la qual s'haurà de pronunciar, pot ser recusat per una de les parts, però només si s'adreça contra algú en concret, apunta Velilla, ja que seria la causa d'enemistat manifesta. “En altres casos, hi ha un deure moral del jutge d'apartar-se, si el deixen –afegeix–. I en tot cas, la crítica a la legislació, si és tècnica, no és dolenta, de vegades les lleis tenen defectes”. En aquest sentit, és crítica amb la tècnica legislativa: “Les lleis cada vegada són pitjors”, és així en l'última dècada i ja abans, perquè s'eludeix als òrgans consultius. “Per descomptat que un jutge no pot reinterpretar la llei fins a desnaturalitzar-la però moltes vegades és una llei que no està ben feta”, adverteix.
