De vegades la vida dona un tomb i et posa davant de la nostra fragilitat. És quan perdem un dels nostres éssers més estimats: pares, germans, fills o grans amics. Avui se n'ha anat Isak, i el buit que ens deixa va més enllà. És la pèrdua d'una persona extraordinària i d'un amic de l'ànima.
Isak va començar en un mercat ambulant venent les seves camises portades de l'Índia. El vaig conèixer quan vaig arribar al banc. Era un dels joves empresaris del Vallès que prometia amb una marca de roba per a joves que es deia Mango. Ens vèiem sovint en un restaurant de Santiga, a prop de Sabadell. Allà compartíem els plans de la seva empresa, de la seva marca, i també escoltava la meva visió del que volia fer de Banc Sabadell.
Des del principi, era client i fervent seguidor del banc. Vaig haver de dir-li que havia de tenir relacions amb altres bancs a més del nostre, ja que Mango creixia molt més ràpid que nosaltres. Li va ser difícil entendre-ho. Confiava tant en el valor i la capacitat de desenvolupament de Mànec que creia que no havíem de deixar que cap altre banc no treballés amb ell. Així era Isak. Cada vegada que teníem alguna decisió major la compartíem. I així va anar naixent una amistat que es va convertir en personal i profunda molt més enllà de les nostres empreses.
Es va incorporar com a vicepresident del banc. El seu tarannà pragmàtic i emprenedor va ser fonamental per a mi en els anys del primer desenvolupament del banc després de la sortida a borsa i en tot el creixement inorgànic de l'entitat.
Es va convertir, juntament amb José Manuel Lara, en accionista significatiu fins que la tremenda crisi del 2008 va posar fi a la seva etapa bancària, amb importants pèrdues per a tothom. Malgrat això, no vam perdre mai la nostra profunda amistat.
Mango és una de les grans empreses de moda espanyoles, una empresa que porta el segell de la seva extraordinària personalitat. Creatiu, intuïtiu, tenaç i amb una empenta extraordinària. Per a ell res no era impossible. Tenia un olfacte especial amb el producte que podia triomfar al mercat.
Isak cuidava i estava en tots els detalls. En l'empresa, era present a tots els racons de l'hangar, amb la seva personalitat somrient i exigent alhora. Adorat pels seus col·laboradors, que veien en ell la persona que estava sempre empenyent, creant i buscant un estil jove, fresc i despreocupat, mentre assequible, per millorar l'aspecte de les persones. Difícil era anar amb Isak i que no es fixés a la corbata o les sabates que portaves o qualsevol detall que pogués desentonar.
Isak deixa un buit en la meva ànima i en la dels que hem tingut la sort de ser els seus amics.
Les tertúlies a casa seva o en el Nirvana ens van ajudar molt que el seu Mànec i el nostre Banc de Sabadell fossin empreses de primera línia en les seves respectives activitats. Conseller únic, amic irrepetible. La seva presència dominant deixarà un buit enorme que ningú no podrà substituir.
Avui plorem la seva mort els que l'estimem. No té sentit perdre Isak. Menys en un accident de trekking. Menys a la nostra muntanya de Montserrat. Se n'ha anat sense acomiadar-se, s'ha anat fent esport i deixa a tots els seus amics, a la seva família i als col·laboradors el gran repte de desenvolupar la seva obra en el futur. Aquella obra que tant li ha ocupat i que tan ben encarrilada té amb el seu actual equip.
El seu exemple personal, la seva genialitat, la seva proximitat i la seva generositat queda entre nosaltres com un referent, com un gran exemple que ha servit de guia a la generació Mànec que ha begut del seu sentit estètic, i a tots els que li hem admirat i volgut profundament.
No estàvem preparats per a la seva partida. Ens costarà d'omplir el seu buit. Però el record de la seva generosa personalitat i de la seva tremenda energia creativa quedarà amb nosaltres mentre visquem.
Ciao Isak.