Julio Camba, un escriptor cridat a perdurar

16/12/2024 11:47

“Jo soc un escriptor decoratiu i em dedico a una literatura fàcil, superficial i pintoresca”, anunciava en la seva joventut Julio Camba (Vilanova de Arousa, 1884 - Madrid, 1962) que durant tota la seva vida mantindria que la seva aspiració més gran era “no haver d'escriure”.

A la portada de La Vanguardia, un article sense firma de Manuel Aznar, el director, vaticinava: “Camba és un escriptor cridat a perdurar. Caminant el temps, la seva obra, anirà guanyant admiración".

“Hi haurà un demà per a vostè”, va pronosticar Torrent Ballester a l'obituari del seu admirat Julio Camba, allà pel 1962.

El millor articulista espanyol del seu temps –entre el 1901 i finals dels 50–, brillant com pocs, clar com ninguno, per a Josep Pla va ser un exemple: “L'espanyol és poc amic de pensar però si pensa no hi ha cap altre pensament més que el seu”.

Va col·laborar a La Vanguardia entre 1949 i 1958. I va ser admirat per molts, com l'esmentat, Pla, Ortega a qui Camba qualifica com "la més pura i elegant intel·ligència d'Espanya”–, Unamuno, Ruano, Assía o el seu amic Eugeni Xammar, que declara, en els seus memorias : “era un home càustic i un autor molt poc fecund. Per la claredat, la senzillesa, la correcció i la transparència, el llenguatge de Camba no ha estat igualat ni superat per cap altre escriptor de llengua castellana”.

OFERIM UNA SELECCIÓ DELS SEUS ARTICLES A LES NOSTRES PÀGINES:

25 /02/1949 "L'orgia farmacèutica"

08/03/1949 "Gimnàstica en conserva"

29/03/1949 "La raó dels bojos"

06/04/1949 "Ni fuh ni fah"

14/09/1949 "Es parla espanyol"

06/06/1950 "La floreta com a gènere literari"

30/06/1950 "Delinqüents primaverals"

22/02/1951 "Les propines"

25/07/1951 "Els grassos"

21/10/1951 "El palau del proletariat"

19/03/1952 “Les xerrades de l'Atheneum Club”