Un escàndol sexual

El 53% dels votants de classe treballadora als EUA creuen que el Partit Demòcrata havia anat massa lluny en la ideologia woke: “Havia perdut de vista les nostres prioritats” i “a qualsevol que discrepés el feia sentir mala persona”. Ho recull The Guardian. El guardià de les essències woke ara es fa ressò del canvi de paradigma en un article en el qual apunta que el fracàs de Kamala Harris estava cantat abans de començar la campanya: “Els laboristes han d’actuar ara mateix si no volen acabar igual”, avisa.

Mentre l’esquerra britànica desperta del seu miratge, a Espanya el PSOE ha decidit treure la mordassa a les seves feministes perquè desfacin el greuge podemita que obliga la societat (la mateixa que sotmet les dones pel fet de ser-ho) a fingir que no sap el que és una dona.

Però hi ha un indicatiu més vistós del fet que el vent de les identitats de gènere ha virat: la IA. Just abans de les eleccions dels Estats Units, si se li preguntava al ChatGPT: què és el gènere des del punt de vista feminista?, el robot deixava anar el catecisme queer­ ­ de principi a final: el gènere com a identitat sentida. Aquella mateixa qüestió formulada ara dona lloc a una altra cosa: “Per al feminisme, el gènere és una eina d’anàlisi per entendre com les societats creen i mantenen desigualtats“, respon la màquina. I afegeix: ”Reco­nèixer que el gènere és una construcció social permet desafiar les normes, lluitar per la igualtat i defensar que cadascú pugui desenvolupar-se plenament, independentment del seu sexe o –hi afegeix, in­coherent– la seva identitat de gènere”.

Per començar, el gènere no és una eina d’anàlisi sinó la construcció social del pa­triarcat per sotmetre les dones. I hi haurà gent que es demanarà per què, llavors, el feminisme fa servir aquest terme parlant de “perspectiva de gènere” i “violència de gènere”? Molt senzill: perquè, quan fa 30 anys se celebrava a Pequín la 4a conferència mundial sobre la Dona, els governs no estaven preparats per sentir parlar de “perspectiva feminista”, i menys encara de “violència masclista”. Utilitzar el sui generis gènere permetia lluitar per la igualtat sense posar nerviosos els polítics. I, sí, el terme al·ludia al gènere que calia abolir.

La resta és història. Una història que s’ha servit dels complexos de l’electorat que, creient-se progressista, abraça tota ideologia sexista que es disfressi de transgressora. Fa 15 anys la seva por més gran era ser titllat de moralista per no veure un alliberament sexual de les dones en la prostitució. Ara tem que li diguin trànsfob o, pitjor encara, estret, per sentir escàndol davant el transvestisme, en el sentit freudià de pulsió sexual, és a dir, una cosa que avergonyeix i desconcerta alhora que excita. I ja se sap, la progressia aspira sobre tot a estar curada d’espant.