Ucraïna mata un general a Moscou

Una setmana després del revés geopolític i d’imatge que va patir Rússia amb la caiguda del seu aliat Baixar al-Assad a Síria, la intel·ligència russa no ha pogut impedir l’assassinat en ple Moscou d’un dels seus generals més me-diàtics. Una bomba enganxada en un patinet elèctric va posar fi ahir dimarts a la vida d’Ígor Kiríl·lov, tinent general al càrrec de la defensa biològica russa. L’artefacte explosiu va ser activat quan Kiríl·lov sortia del seu domicili amb el seu ajudant, que també va morir en l’atemptat. Ucraïna va assegurar hores després que l’atac va ser obra dels seus agents, segons va informar una font anònima del Servei de Seguretat ucraïnès ( SBU) a l’agència pública de notícies Ukrinform.

Cap de les forces de protecció radiològica, química i biològica de les forces armades de Rússia, de 54 anys, Kiríl·lov va ser assassinat a les sis del matí davant d’un edifici d’apartaments a l’avinguda de Riazan (o Riazanski), a uns set quilòmetres al sud-est del Kremlin.

El generalKiríl·lov i el seu ajudant van morir quan es va activar una bomba enganxada en un patinet elèctric

Les fotografies publicades als canals russos de Telegram mostraven una entrada destrossada en un edifici ple de runa i dos cossos estesos a la neu tacada de sang.

Segons el diari Kommersant , els investigadors del Comitè d’ Instrucció de Rússia ( CIR) situaven al darrere de l’assassinat els serveis especials d’ Ucraïna, o bé el GUR (intel·ligència militar) o bé l’ SBU ( Servei de Seguretat d’ Ucraïna).

Kiríl·lov no era el comandant militar més important dels que participen en la campanya militar russa contra Ucraïna. El diari suposa que va ser triat com a objectiu a causa de la ressonància que provocaria l’atemptat, ja que el general oferia regularment compareixences de premsa en què entre altres temes al·ludia a “laboratoris biològics dels Estats Units” a Ucraïna.

Les sospites del CIR les van confirmar hores després en mitjans de Kíiv fonts anònimes dels serveis ucraïnesos. Una de les fonts va dir a l’agència pública de notícies Ukrinform que l’atemptat havia estat una operació de l’ SBU.

La portaveu del CIR, Svetlana Petrenko, va explicar que el dispositiu explosiu estava enganxat amb cinta aïllant al manillar d’un patinet elèctric aparcat a prop de l’entrada de l’edifici. Segons diverses fonts policials, la bomba tenia una potència equivalent a entre 100 i 200 grams de trilita

Les forces de defensa radiològica, química i biològica, conegudes com a RKhBZ, són forces especials que operen sota condicions de contaminació radioactiva, química o biològica. El tinent general Kiríl·lov estava al capdavant d’aquest cos des del maig del 2017.

L’atemptat va tenir lloc un dia després que els fiscals ucraïnesos acusessin el general de “crims de guerra” per haver ordenat, segons Kíiv, l’ús d’armes químiques contra les tropes ucraïneses. El Regne Unit va imposar sancions a Kiríl·lov a l’octubre pel trasllat i ús d’armes químiques a Ucraïna.

El diari Kíiv Post va publicar
dilluns que, segons l’ SBU,
“des del febrer del 2022 s’han
registrat més de 4.800 casos
d’ús, per ordre de Kiríl·lov, de munició química”. L’ SBU va asse-
gurar que 2.000 militars ucraïnesos han patit efectes per l’ar-
mament químic rus. Les auto-
ritats de Moscou han rebutjat
repetidament les acusacions,
que qualifiquen d’“absurdes”.

Des que va començar la intervenció russa a Ucraïna, el febrer del 2022, hi ha hagut diversos atemptats contra figures pròximes al Kremlin lligades al conflicte. La majoria s’han atribuït a Kíiv o han estat reivindicades pels serveis secrets ucraïnesos.

Entre aquestes accions hi ha l’atemptat amb bomba que l’agost del 2022 va matar la jove periodista i politòloga Dària Dúguina, mentre conduïa un cotxe a la
província de Moscou. Després es va saber que l’atemptat anava
dirigit contra el seu pare, l’ideòleg Aleksandr Duguin, líder del moviment eurasianista, a qui s’ha atribuït influència en cercles del poder.

L’abril del 2023 un atemptat amb explosius en una cafeteria de Sant Petersburg vasegar la vida del blogaire militar Vladlén Tatarski, el nom real del qual era Maxim Fomín.

El cop més recent, del 12 de desembre, va ser l’assassinat del científic Mikhaïl Xatski, abatut a trets en un parc de la província de Moscou. Treballava en una companyia que desenvolupa míssils per a l’exèrcit, a càrrec de modernitzar projectils que es fan servir contra Ucraïna, segons els serveis secrets ucraïnesos.

La intel·ligència de Kíiv ha organitzat també l’assassinat de nombrosos funcionaris i socis del Kremlin a les quatre províncies ucraïneses de Donetsk, Luhansk, Kherson i Zaporíjia, que Rússia es va annexionar unilateralment el setembre del 2022.