El gruix de les cures de les persones grans continua recaient sobre les dones (65%) i majoritàriament sobre les filles. Tot i això, en els últims 18 anys s'ha produït un canvi substancial: la població de dones que cuiden familiars d'edat avançada ha disminuït en gairebé 22 punts percentuals i el percentatge d'homes cuidadors ha crescut 19 punts.
I si un es fixa en el parentiu entre els qui cuiden i són cuidats, s'observa que cada vegada hi ha menys nores (i gendres) i guanyen protagonisme les netes i nets cuidadors.
Aquests són alguns dels resultats de dues investigacions complementàries fetes per la Fundació Pilars per a l'Autonomia Personal durant els anys 2022-2023 amb l'objectiu d'explicar amb informació actualitzada sobre les cures que les famílies deixen a les persones grans que viuen a les seves cases i veure la seva evolució respecte a estudis anteriors.
Lee tambiénEl sueldo que no se cobra por cuidar de los padres ancianos: 4.122 euros brutos al mes
Una de les conclusions és que el grau de parentiu entre les persones que cuiden i els grans és molt estret. El 58% són filles o fills. A bastanta distància se situa la parella (14% i a la baixa), gairebé igualada pels nets, que representen el 13,4% dels cuidadors quan el 2004 suposaven el 5,5%. En canvi, la presència de nores i gendres entre els cuidadors continua a la baixa i suposen el 8,8% (10,1% el 2004).
Una de les conclusions és que el grau de parentiu entre les persones que cuiden i els grans és molt estret. El 58% són filles o fills. A bastanta distància se situa la parella (14% i a la baixa), gairebé igualada pels nets, que representen el 13,4% dels cuidadors quan el 2004 suposaven el 5,5%. En canvi, la presència de nores i gendres entre els cuidadors continua a la baixa i suposen el 8,8% (10,1% el 2004).
Els nets cuidadors
Set de cada deu s'han ofert ells
El protagonisme dels nets cuidadors resulta significatiu perquè majoritàriament és un rol triat. Pràcticament set de cada deu diu haver-se ofert a cuidar el seu avi o àvia, mentre que menys de la meitat (48,4%) dels fills o filles admeten cuidar per iniciativa pròpia, la qual cosa suggereix un canvi en les relacions intergeneracionals i una diversificació més gran en les persones que assumeixen el compte.
Tret d'en el cas dels nets, la predisposició a oferir-se a cuidar va, en general, a la baixa: si el 2004 el 62% dels cuidadors deien ser-ho per iniciativa pròpia, en l'estudi del 2022 només era així per al 49%. Mentrestant, els casos en què l'ajuda es presta per una decisió familiar s'ha duplicat, passant del 23% al 49%.
Lee también“Que las hijas cuiden a los padres no sólo está obsoleto sino que es un modelo caro”
Els autors de l'informe creuen que ha de veure amb una corresponsabilitat més gran entre tots els membres de la família a l'hora de decidir qui s'encarregaran del compte de la persona gran i també que cada vegada és més freqüent que aquelles tasques de compte es reparteixin entre membres de la família i professionals externs.
Malgrat aquesta corresponsabilitat més gran i més implicació dels homes, l'informe posa de manifest que el repartiment de les tasques de compte dista de ser igualitari i continua recaient sobre les dones un pes major de les tasques principals, “en especial les que es relacionen amb la higiene o la incontinència, que són les que causen més desgrat entre els homes”.
Les dones continuen fent les tasques relacionades amb la higiene o la incontinència, que són les que més desagraden als homes
Com conseqüència d'això -i tenint en compte que el perfil actual de les cuidadores no és el d'una mestressa de casa sinó que són dones que estan incorporades al mercat laboral des de fa anys i compten amb un nivell d'estudis mitjà-alt– la sensació de càrrega i malestar és més gran entre les cuidadores que entre els cuidadors.
Segons l'estudi, en dos terços dels casos analitzats la persona gran rep cuidats dels seus familiars diàriament, i hi inverteixen una mitjana de 34,3 hores a la setmana, a les quals s'afegeixen unes altres 17 hores proporcionades per l'ajuda externa.
