Un envit d'última hora de BComú va deixar aquest dimecres les ordenances fiscals del govern de l'alcalde Jaume Collboni en l'aire. D'una manera molt inesperada els comuns es van reservar el vot en la votació celebrada a la tarda en la comissió d'Economia convocada únicament per a aquesta qüestió. Estan segurs que l'executiu municipal està conjuminant l'habilitació d'una terminal de creuers de luxe al port de Barcelona, i li exigeixen que renunciï públicament a aquesta idea, entoni el mea culpa i prometi que no ho tornarà a fer. Aquest sobtat terç té també un rampell molt ortopèdic, artificial, postís...
Els hereus d'Ada Colau podrien canviar el sentit del seu vot en el ple municipal d'aquest divendres i així propiciar igualment l'aprovació de les ordenances fiscals proposada per l'executiu. Es tracta de l'última oportunitat del govern municipal de tirar endavant la seva política tributària. Altrament l'Ajuntament prorrogarà les seves ordenances i ingressarà vint-i-tants milions d'euros menys del previst. Però vistos els últims intercanvis de retrets la reconciliació sembla remota. El govern municipal entén que no té res de la qual cosa redimir-se, la qual cosa no està conjuminant cap terminal de creuers de luxe, que els comuns estan fent un exercici d'escenografia... I no està disposats a deixar-se maneflejar.
Davant el nou panorama, en espera que uns i d'altres resolguin les seves diferències, els edils d'ERC, també van reservar el seu vot. Junts, PP i Vox van votar en contra, com s'esperaven. En un instant els encarrilats plans d'executiu de l'alcalde Collboni van saltar pels aires. Se suposava que aquesta comissió extraordinària no era més que un tràmit, que PSC i BComú havien trobat un camí d'enteniment, que la pròxima escala eren els pressupostos municipals del 2025...
A mig matí Janet Sanz, la nova presidenta del grup de BComú, va anunciar en una roda de premsa que els comuns no donaran suport a les ordenances dels socialistes fins que l'executiu deixi ben clar que renuncia del tot a l'habilitació de la feliç acaba. De segur que les celles del tinent d'alcalde d'Economia i també de Turisme, de Jordi Valls, es van arquejar del tot quan es els comuns li van dir minuts abans per avançar-los el seu envit, i també que encara li cueja l'enuig que entonis el va assaltar potser les terminals de creuers es desenvolupen segons els articles de les ordenances fiscals? I d'on surt aquesta terminal? Sanz va argumentar que els comuns estan obligats a provar de frenar de totes les maneres les derives elitistes dels socialistes, les seves tendències a posar-se del costat dels lobbies, de posar-los catifes vermelles. Si no fos per ells els barcelonins quedarien a la mercè d'una indústria depredadora. Segons el seu parer els comuns estan fent un exercici de responsabilitat. No poden facilitar l'acció a un govern que no està del costat de la gent.
La resposta de l'executiu
“No convertim una terminal fantasma en cap altre Hard Rock per parar les ordenances”
Al poc el tinent d'alcalde va pujar la seva roda de premsa i es va mostrar molt contundent. “No convertim una terminal fantasma que no existeix en el nou Hard Rock per no aprovar les ordenances”, va dir així que va agafar el micròfon. La veritat és que en cap moment Valls no va semblar que estigués a punt de demanar perdó. Al contrari. “Deixin de posar bastons a les rodes dels governs progressistes”. El tinent d'alcalde va venir a dir que els comuns estan elevant als altars un document de treball que simplement recull unes quantes observacions, que no hi ha cap projecte referent a això sobre cap taula, que els estan pujant l'IBI als hotels de luxe i a les terminals del port, que van acordar amb la Generalitat doblar el recàrrec municipal de la taxa turística, que fins i tot encariran l'aparcament dels autocars de turistes, que el que els passa als comuns és que tenen ganes de discutir...
I de quin terminal estem parlant? Fa mesos, abans de l'estiu, el mateix Collboni va anunciar que l'Ajuntament iniciava la revisió del conveni subscrit en el 2018 amb el Port de Barcelona. L'objectiu no era cap altre que reduir el nombre de terminals del port. Es tracta d'una feina molt laboriosa. L'actual conveni no caduca fins al 2027. I, mesos després, a finals de setembre, els comuns van fer públiques les seves condicions per avenir-se a donar suport als pròxims pressupostos municipals. Entre elles, que el port passi de tenir set terminals a només cinc. Així que uns i d'altres van muntar una taula de treball per aconseguir-ho. I dimarts, en un esborrany de conclusions i propostes d'actuació, els comuns van llegir les següents línies: “El govern municipal, en el marc de les converses amb el Port de Barcelona, fa constar i valora positivament que aquest planteja habilitar-ne una mini terminal que doni servei a vaixells de nova generació amb capacitat màxima de mil passatgers. Malgrat això, no forma part d'aquests acords”.
El Port de Barcelona no vol entrar de cap manera en controvèrsies polítiques. I encara que no ho digui amb claredat tampoc vol que el prenguin pel xiulet del sereno. Fonts de la institució recorden que la potestat sobre les terminals és seva. I subratllen que encara estan esperant una proposta de l'Ajuntament sobre el futur de les terminals, que el conveni sis anys enrere firmat per Sixte Cambra i Ada Colau encara regeix, que quan l'Ajuntament finalment li faci saber els seus plans decidiran què fan, quin ús donen a cada una de les terminals. En veritat encara cuegen moltes qüestions en l'aire.
Una gerent d'alcaldia per millorar la coordinació interna
Un dels principals problemes que han afectat l'executiu de Jaume Collboni l'any i mig que porta al capdavant de l'Ajuntament és la falta d'efectius per cobrir tots els fronts. Aquesta és una de les raons a favor d'una ampliació de govern que ara com ara, amb les ordenances fiscals i els pressupostos del 2024 en l'aire, sembla una mica més llunyana. Amb aquesta perspectiva i amb la de millorar la coordinació entre les diverses àrees de gestió municipal, Collboni es va treure de la màniga el mes passat una figura fins ara inèdita a l'organigrama de l'Ajuntament de Barcelona, una gerència d'alcaldia. El batlle va triar per a aquell càrrec, de manera molt discreta, sense gairebé publicitat, a la qual fins aquell moment era la gerent d'Horta-Guinardó, Elena Amat, una persona de la seva màxima confiança i amb dos i mig d'experiència prèvia en aquell districte. La necessitat de posar ordre en la gestió i evitar duplicitats explica que la nova gerent hagi assumit un camp d'actuació que inclou responsabilitats tan diverses com la cultura, els esports, el pla de barris i l'estratègia metropolitana, aspectes tots ells que ja estaven sota la direcció política d'altres regidors del govern i que sobre els quals l'alcalde ha volgut assumir un control més directe. / Ramon Suñé
