Nadales al Parlament

L’esperit de Nadal no ha mort, però tampoc no gaudeix de bona salut. Charles Dickens, el millor novel·lista victorià, va escriure el 1843 un relat que convidava a ser més solidaris, més comprensius i més feliços. El conte La cançó de Nadal va ser una excusa per enviar un avís a la societat de la seva època perquè fossin capaços de compartir amb els altres, ser generosos amb el proïsme i redistribuir la riquesa, si volien que el país tirés endavant sense grans tensions. Era un missatge que anava més enllà de la religió, després dels canvis que va comportar la revolució industrial i l’auge del capitalisme. Al cap de cinc dies de publicar-se el llibre, es va esgotar tota l’edició.

El món torna a estar en un moment complicat, amb una guerra a cada cantonada del planeta, una classe mitjana que va sortir empobrida de l’última crisi i una generació Z que no arriba a veure el seu futur clar i net. A Espanya, segons l’últim CIS, el principal problema és l’habitatge, encara que la preocupació per la política segueix a dalt de tot.

A Catalunya, aquesta setmana el Parlament ha recuperat la tradició de cantar nadales després de 18 anys de no fer-ho. La proposta va ser del president de la Cambra, Josep Rull, i es van interpretar a l’escalinata parlamentària. No hi eren tots, però el nombre de cantants va resultar notable. Però l’esperit de Nadal no va aconseguir que ni un sol diputat de la CUP formés part del cor per la presència d’un grup de diputats de Vox. “No podem normalitzar l’extrema dreta”, van argumentar. Els comuns van trencar el cordó sanitari perquè cantar el Fum, fum, fum no sembla que sigui una concessió ideològica.

Els que van sentir les nadales asseguren que van afinar força, alguns més que quan intervenen a la Cambra. Hi va haver qui va pensar que era políticament incorrecte que a la nadala catalana més popular hi hagués una frase que els comprometia. És aquella que pregunta: “Qui dirà més gran mentida”. A la vista està que la cultura popular té clar que fins i tot per Nadal cal estar vigilants. Avui, la veritat és més necessària que mai i no podem deixar que la substitueixin les fake news que entonen els irresponsables, els tramposos i els demagogs. Fum, fum, fum.