Hegel va escriure que la història es repeteix a si mateixa i Marx el va rectificar a la seva obra El 18è de brumari de Louis Napoleon : “Se li va oblidar afegir que la primera vegada es repeteix com a tragèdia i la segona com a farsa”. Només cal veure com el PP, després de maltractar de paraula i obra Jordi Pujol, va passar a enaltir-lo quan va necessitar els seus vots després de les eleccions del 1996. D’un dia a l’altre, el crit als carrers de “Pujol, enano, habla castellano” va canviar a “Pujol, guaperas, habla lo que quieras”. El mateix està a punt passar amb Carles Puigdemont. L’eslògan de les manifestacions populars de “Puigdemont a prisión” està a punt de canviar pel de “Puigdemont, guaperas, ves adonde quieras”. Aquesta setmana Junts ha tornat a votar amb el PP per tombar l’impost a les elèctriques, que la seva portaveu Miriam Nogueras va justificar com “la defensa de les inversions a Tarragona”.
.
El PP ha fet un gir en les relacions amb els postconvergents, enyorant temps passats, quan van dur José María Aznar a la Moncloa. Tot va començar aquest estiu amb el regidor Daniel Sirera reunint-se per parlar de la investidura de Feijóo, que va resultar fallida. Però és veritat que des d’aleshores el PP ha obert vies de diàleg amb Junts i fins i tot han votat contra el Govern central –i amb la dreta– en diverses ocasions. Els mateixos que acusaven el PSOE de trair els espanyols per pactar amb els qui volen trencar Espanya ara pensen que el país no és una porcellana xinesa i que hi ha marge per a una relació cordial. El portaveu Miguel Tellado no ha tingut inconvenient a negociar amb el diputat Josep Maria Cruset l’afer de les energètiques.
El PP flirteja amb Junts, que es deixa estimar, enyorant temps passats
No tothom al PP ho veu de la mateixa manera i Isabel Díaz Ayuso s’ha hagut de mossegar la llengua de vegades i Juan Manuel Moreno Bonilla ha arribat a expressar cautela amb els flirtejos de la direcció popular amb Junts. Però alguna cosa es mou per a satisfacció de la cúpula de Foment a Catalunya, que sent nostàlgia de la vella Convergència. El més dur és el líder del PP català, Alejandro Fernández, que considera que Puigdemont és material tòxic i que tothom que se li acosta surt cremat. Però, de moment, dona escalforeta.
Lee también
