Les millors obres de teatre del 2024
El millor teatre de l'any
‘Limperatiu categòric’, ‘El día del Watusi’ i ‘Glengarry Glen Ross’ encapçalen la classificació dramatúrgica
Imatge d'assaig de l'obra 'L'imperatiu categòric', amb Victoria Szpunberg donant instruccions als intèrprets
Amb dues produccions, la històrica sala de Gràcia del Teatre Lliure encapçala la classificació dels que Guayana Guardian considera els millors espectacles teatrals vistos a Barcelona i produïts aquí: L’imperatiu categòric, de Victoria Szpunberg, i El día del Watusi, a partir de la novel·la de Francisco Casavella, en adaptació i direcció d’Iván Morales. El podi el completa Glengarry Glen Ross, de David Mamet, en l’adaptació minimalista d’Àlex Rigola, que es va veure al Heartbreak Hotel. La tria l’ha feta la secció de Cultura, tenint en compte també l’opinió d’Andreu Gomila, Juan Carlos Olivares, Xavi Pardo i Gemma Sardà.
L’imperatiu categòric
La dramaturga argentina acasada a Barcelona Victoria Szpunberg és l’artífex d’aquesta peça que barreja filosofia, intriga i denúncia social. Ella mateixa la va dirigir al Teatre Lliure de Gràcia i de seguida tothom en parlava. A l’escenari Àgata Roca és la professora associada que, amb cinquanta anys, encara no guanya un sou digne que li permeti viure amb certa comoditat. La precarietat de l’habitatge i la solitud de la gran ciutat convergeixen amb un veí especial que, entre altres personatges, interpreta Xavi Sáez. Gràcies a l’èxit, tornarà el juny del 2025 a la sala de Gràcia.
El día del Watusi
Si la novel·la de Casavella ha esdevingut mítica, també ho esdevindrà aquest muntatge d’Iván Morales. Al voltant d’un protagonista extraordinari que interpreta Enric Auquer, acompanyat d’un repartiment rodó (Guillem Balart, David Climent, Bruna Cusí, Raquel Ferri, Vicenta Ndongo i Xavi Sáez), el Teatre Lliure de Gràcia es va convertir en el triomf amb tots els clarobscurs de la Barcelona quinqui. Prometen tornar-hi, ara segurament amb Balart com a protagonista, en aquesta producció de Los Montoya, el Teatre Lliure i el Grec.
Glengarry Glen Ross
Si fa uns quants anys Àlex Rigola la va fer grossa amb el muntatge de l’obra de David Mamet, enguany la va recuperar per dur-la a l’altre extrem, al minimalisme que comporta qualsevol muntatge que es faci al nou teatre Heartbreak Hotel. Amb només mitja dotzena d’intèrprets (Pep Ambròs. Àlex Fons, Francesc Garrido, Miranda Gas, Andrés Herrera i Sandra Monclús), el capitalisme salvatge que denuncia la peça prenia encara més ressonàncies en l’actual món postpandèmic de lloguers desfermats.
Tots ocells
Al teatre de La Biblioteca, l’escriptor Wajdi Mouawad és un autor habitual. Aquest 2024 se n’ha estrenat un drama entre àrabs i jueus, que ha ressonat especialment amb l’esclat de la invasió de Gaza per part de l’exèrcit d’Israel. Colpidora producció dirigida per Oriol Broggi, amb Guillem Balart, Xavier Boada, Joan Carreras, Màrcia Cisteró, Marissa Josa, Miriam Moukhles, Xavier Ruano i Clara Segura. Coproducció del Grec i La Perla 29.
Gola
Després de l’extraordinària Travy, què? Doncs Gola, un altre espectacle de Pau Matas i Oriol Pla, on l’actor explora el pecat marcat per un apetit insaciable. Tot i que la gola està vinculada al menjar, en aquest espectacle ho està a moltes altres coses de la vida. L’enlluernador catàleg artístic que s’hi ofereix, en aquesta producció de Temporada Alta i el Teatre Nacional de Catalunya, també denota aquesta golafreria infinita.
Prima facie
Victoria Luengo basteix ella sola un monòleg esborronador al voltant de les agressions sexuals. De teves a meves, l’actriu interpreta una advocada que es veu obligada a canviar moltes coses de la seva manera de veure el món. El text és de l’australiana Suzie Miller i la direcció, de Juan Carlos Fisher.
Nodi: de gossos i malditos
La Moukhles & Sentís van crear aquesta sorprenent “autoficció documental a partir d’experiències de la contracultura llibertària dels anys setanta a Catalunya”. Amb direcció i dramatúrgia de Maria Donoso i Albert Boronat, es va veure a Temporada Alta i El Maldà.
Verbagàlia
A les paraules de Víctor Català li calen pocs artificis. Tot i això, la proposta d’Albert Arribas per a la nova sala Atrium, amb una Paula Blanco i un Oriol Genís punyents, s’enfila a la llista amb tots els honors, en aquesta peça de Centaure Produccions.
Les mans
En aquesta peça de Bitò i el Grec, Llàtzer Garcia planteja el dilema sobre la prevalença de l’amor o de l’art, que posa als plats de la balança i l’agulla es destarota. Dirigida per Sílvia Munt, amb Raquel Ferri i Ernest Villegas, ha estat un dels èxits de La Villarroel.
La luz de un lago
La companyia El Conde de Torrefiel, caracteritzada pels muntatges marcats per la plasticitat visual, traspassen aquí la barrera del so i converteixen l’oïda en la principal protagonista. Tanya Beyeler i Pablo Gisbert conviden el públic a transformar el seu cervell en una sala de cinema que projecta imatges sense descans, fent-hi col·lidir sons i interpretació.