El març d’aquest any una banda de gàngsters va ocupar, va destruir i va incendiar l’hospital més gran de Port-au-Prince, la capital d’Haití, país caribeny que ocupa l’oest de l’illa en la qual Cristòfor Colom va trepitjar terra i va portar el Déu de l’amor el 1492.
Aquesta setmana, el dia de la Nit de Nadal, el Ministeri de Salut va convocar una roda de premsa per anunciar la reobertura de l’hospital. La mateixa banda va irrompre en l’acte, va obrir foc i va matar dos periodistes i un policia. Per què? Els líders de la banda ho van explicar, triomfants, en un vídeo. Ells no havien autoritzat la reobertura.
L’episodi serveix com a emblema dels grans esdeveniments mundials del 2024, any en què la jungla ha guanyat terreny a la civilització. Penso, per limitar-me a uns quants casos, en Rússia, Israel, Síria i els Estats Units. Però principalment en Rússia.
Un dia després de l’atac terrorista a Port-au-Prince, o sigui el dia de Nadal, el dia de l’esperança i la pau que representa el naixement de Jesús, 70 míssils i uns cent drons russos van il·luminar el cel a 15 regions d’ Ucraïna, van destruir instal·lacions energètiques i van deixar mig milió de persones en ple hivern sense calefacció, aigua o electricitat. Com fent-se ressò de les feres de Port-au-Prince, l’Estat Major rus va declarar que l’operació havia estat “un èxit”.
No és l’única similitud entre els gàngsters haitians i els invasors russos. Es tracta del mateix: matar per matar, destruir per destruir. Sense cap sentit i, en el cas rus, tots els dies de l’any. Bé. Estic sent una mica injust. Hi ha explicacions.
Es tracta del tribalisme més elemental: conquereixo territori perquè soc gran i puc. Es tracta també de complexos, de les inseguretats que motiven els bullys del pati del col·legi, de les ànsies de grandesa de persones que saben en el fons que en manquen. Més un punt de nihilisme, a l‘estil Mad Max.
N’hi ha que ho compliquen i insisteixen que el president rus, Vladímir Putin, actua de manera coherent, racional, fins i tot comprensible. Que el motiva una lògica política, o geopolítica. Bah! No és més que un intent de dignificar la barbàrie o, com diu Orwell, de fer que l’assassinat sembli “respectable”. La invasió russa d’ Ucraïna no és més respectable que la crema d’un hospital a Haití. Obeeix als mateixos impulsos.
Cal reconèixer que la ferocitat de la guerra israeliana contra els seus veïns ha rendit fruit
L’argument més comú que se sent dels apologistes del Kremlin és que la causa de la invasió no va ser la ment malaltissa de Putin sinó l’amenaça d’ Occident, concretament la dels Estats Units, timó de la temible OTAN.
De debò hi ha gent que creu que existia, o existeix o existirà la possibilitat que els 32 països de l’OTAN es posin d’acord en envair Rússia? O fins i tot que Putin i els seus companys, la gent més mentidera del món, s’ho creuen? De debò pensen que lliurar una guerra que ha causat les morts de centenars de milers és una garantia necessària de seguretat per a una potència capaç d’ acabar amb el planeta Terra, si vol?
Quan m’irrito amb gent que repeteix aquestes ximpleries em responen de vegades que “tothom té el dret a la seva opinió”. No. No tothom té dret a la seva opinió. Aquesta és una de les grans fal·làcies de l’era de les xarxes socials. Que l’opinió de cada individu és sagrada. No ho és. Si no tenen la més remota idea del que parlen, si es basen en l’última banalitat que van veure a TikTok, no. Jo no li diré a un físic que la teoria de la relativitat és un colossal frau, una ficció jueva, per exemple. Que ell no em digui una idiotesa similar sobre la guerra d’ Ucraïna.
Parlant de jueus, i tornant al tema de la jungla, no hi ha més remei que reconèixer que la ferocitat de la guerra israeliana contra els seus veïns del nord i del sud ha rendit fruit. A diferència del règim de Putin a Ucraïna, el Govern de Netanyahu respon a una amenaça real i mata amb una brutal lògica. El pla va funcionar millor de l’esperat. Pel preu de les vides de desenes de milers de nens i altres innocents, els israelians han aconseguit una victòria demolidora contra el seu principal enemic, Iran. Els clients palestins dels aiatol·làs, Hamàs i Hizbul·lah, són en ruïnes.
Certament, donem-li un temps, uns quants anys, i la guerra infinita seguirà el seu curs, alimentada per l’odi dels sobrevivents de les matances israelianes i els seus hereus. Però a curt termini –avui, finals del 2024–, la llei de la jungla li ha funcionat a Netanyahu. Fins i tot podrem dir que la majoria dels habitants de Síria li donen les gràcies. Si Israel no hagués humiliat l’ Iran, el dictador sirià Baixar al-Assad, aliat dels iranians i el tirà més sanguinari del segle XXI, segurament no hauria hagut de cedir el poder tan aviat i fugir als braços dels seus altres aliats, els russos.
La ironia és que durant més d’una dècada la famosa “comunitat internacional” havia intentat persuadir a Assad que alliberés el seu mig milió de presos polítics, o almenys que abandonés la pràctica de sotmetre’ls a tortures medievals, que pacifiqués el seu país i permetés la tornada de milions dels compatriotes refugiats a l’exterior. Vaig conèixer un alt cap de l’ONU que es va reunir mitja dotzena de vegades amb Assad al seu palau amb precisament aquestes finalitats.
Quan va caure Assad aquest mes, derrotat per la superior força política i militar dels seus enemics, el tipus de l’ONU em va escriure un watsap que deia: “Un bon argument a favor de lluitar i no de parlar, de la guerra i no del diàleg, lamentablement”.
Dos psicòpates estaran al comandament dels dos arsenals nuclears més grans del món el 2025
La llei del més fort s’ha imposat també als Estats Units. El mascle alfa agressiu va vèncer la femella conciliadora. Els que aviat manaran –o ja manen en realitat– són el rei lleó, el personatge més ric del món, el president Elon Musk, i el seu vicepresident, el goril·la multimilionari Donald Trump.
És broma, esclar. Però una broma que s’estén més i més per la mediosfera dels Estats Units, cosa que ha d’incidir en el fràgil ego de Trump. Veurem quin dels dos s’imposa. En qualsevol cas, tots dos són individus sense la més mínima consciència del valor de la vida humana més enllà de les seves pròpies pells. Passi el que passi, un parell de psicòpates estaran al comandament dels dos arsenals nuclears més grans del món el 2025. Bon any.
Lee también
