Torna la pinça

Un dels moments que més m’han impactat en política va ser la pinça PP- Esquerra Unida als anys noranta per tombar el govern socialista. Si bé és cert que els escàndols de corrupció dels últims governs de Felipe González van ser calamitosos, no vaig poder comprendre mai l’aliança de Julio Anguita amb José María Aznar. Dècades després, quan vaig conèixer alguns alts càrrecs de Podem i els comuns, encara em sorprenia com defensaven­ amb vehemència l’estratègia del comunista.

Faig esment de l’entesa Anguita-Aznar perquè s’està dibuixant al Congrés una nova pinça: d’una banda, Junts, amb PP i Vox, coordinats per asfixiar el Govern espanyol; i d’altra banda un Podem determinat a fer el sorpasso a Sumar. Els uns i els altres poden fer descarrilar la legislatura. La bona notícia és que Junts ha tornat a la dinàmica parlamentària, fins i tot sumant els seus vots als de PP i Vox. Els d’ Abascal ja poden pregonar el final de l’ Estat autonòmic, que els de Junts, per collar Pedro Sánchez, s’ajunten amb els ultres. Els interessos nacionals han quedat enrere i el que compta ara són els interessos econòmics. La comunió d’interessos de les dretes, llevat del període del procés, és indestructible.

Si a això s’hi afegeix el naufragi del flanc esquerre del PSOE, que si no es resol satisfactori farà president Feijóo, tenim tots els ingredients perquè es consolidi la versió actual de la pinça Aznar-Anguita. La qüestió és que si els uns i els altres continuen practicant l’asfíxia a l’Executiu, de manera paral·lela a una ofensiva judicial esbojarrada, és més que probable que Espanya acabi sent un més dels països on la dreta autoritària marca el pas, amb Feijóo sotmès als ultres (i al dictat d’ Elon Musk). Vaig llegir la setmana passada a The New York Times l’article “ Things are terrible in Europe, and they’re only going to get worse” ( Les coses són terribles a Europa, i només aniran a pitjor), en què es repassava la influència creixent a Europa de l’extrema dreta. El curiós és que no s’hi esmentava l’amenaça que plana sobre Espanya. Oriol Junqueras deia fa poc que no desitja veure l’extrema dreta governant. Els preguntaria a Junts i Podem si pensen igual o si aposten pel “com pitjor, millor”. Avui no tinc clara la resposta.