L’abstenció sexual en joves, una experiència compartida a les xarxes

Si escrivim els binomis abstinència sexual o celibat voluntari als cercadors de les xarxes socials, ens trobarem amb vídeos de caràcter religiós o conservador que ens conviden d’una manera o altra a evitar les relacions sexuals fora de la seva funció reproductiva i la masturbació. Tot i això, també ens trobarem amb una gran quantitat de vídeos d’homes i dones que, per diverses raons, comparteixen les motivacions i experiències que els han portat a triar de manera conscient no tenir relacions sexuals, sense una motivació religiosa al darrere.

Des de dones cansades de la pick up culture (cultura del flirteig), que se senten saturades d’acumular relacions “de descart”, o que han decidit deixar de relacionar-se amb homes davant l’auge del masclisme i l’extrema dreta, fins a influencers que ho veuen com una manera de cuidar la seva energia en termes espirituals, i manfluencers que asseguren que la “retenció seminal” és la clau per aconseguir l’autocontrol i la disciplina que necessiten per ser la seva “millor versió”.

“M’ha aportat molta pau, no m’he ratllat tant. Quan veig que una persona no va, ja està. També m’ha ajudat a no perdre tant el temps i, en canvi, centrar-lo més en projectes meus. Vaig poder treure el focus dels homes, perquè ja no siguin el centre d’atenció de la meva vida. Deixar de posar-hi tota l’energia”, explica Eira Scheper, de 31 anys, a Guayana Guardian , que aquest desembre compleix un any de “celibat volun­tari”.

Es fan virals vídeos de dones cansades dela cultura del flirteig o de tenir parelles “de descart”

En el seu cas, el “celibat voluntari” no vol dir tancar-se en banda als homes. Durant aquest any, ha conegut gent, però “no ha anat mai més enllà de la primera cita”. Ella prefereix evitar la intimitat sexual fins a assegurar-se que amb l’altra persona hi pot haver “alguna cosa més”. “Amb l’últim amb qui vaig quedar, hi va haver un petó. Però abans de continuar avançant, vaig preferir tenir una conversa com a adults. Preguntar-li des del principi, ‘escolta, què vols?’. I si no em quadra no perdo el temps”, indica Scheper.

“La part sexual no és l’important per mi, sinó que és una conseqüència de no connectar sexualment amb gent amb qui sé que no podré connectar emocionalment. En el meu cas, l’emocional i el sexual van bastant de bracet”, aclareix, i afegeix: “Si veig que no volem el mateix, que no anem en la mateixa direcció, prefereixo no avançar més. He intentat tenir relacions d’una nit per satisfer-me, però em vaig adonar que prefereixo fer-ho sola a casa meva, i no ficar ningú pel mig, perquè al final acabo més enganxada”.

Aquest canvi en la seva manera d’encarar les relacions sexoafectives va sorgir a partir d’una mala experiència prèvia. “Vaig conèixer algú amb qui anava tot molt bé al principi, semblava que anàvem cap a una direcció, em tractava com si fos la seva nòvia, però després em va dir que no volia res de seriós. Després d’això, vaig decidir que en el futur ho faria d’una altra manera. Jo tinc molt clar què vull i, mentre no trobi ningú que vulgui el mateix, em mantindré al marge. No m’interessa”, assegura ella.

“La base sol ser en males experiències”, apunta una sexòloga, que precisa que no és un fenomen estès

L’abstinència sexual voluntària no és una pràctica que la sexòloga Sílvia Catalán hagi vist en pacients a la seva consulta. Tampoc –observa– no es tracta d’una pràctica socialment estesa. “La base sol ser alguna mena de trauma, de males experiències passades, de situacions que es volen evitar. Vincular-te sexualment amb algú implica obrir la teva intimitat a aquella persona. Si t’han fet mal prèviament o si sents que pot ser una cosa amenaçadora, evidentment pot ser que prenguis la decisió de tancar aquesta porta conscientment”, explica.

Per la seva banda, la psicòloga de l’Institut d’Estudis de la Sexualitat i la Parella Ainhoa Comas explica que tampoc no és una situació que trobin a la consulta. “Quan ve un pacient amb alguna mena d’abstinència sexual, sol ser per qüestions alienes a la seva voluntat, com ara problemes de parella, disfuncions sexuals, situacions traumàtiques, etcètera”. A més dels anteriors, entre els motius més freqüents que solen trobar a la teràpia sobre arribar a l’evitació de les relacions sexuals, també hi sol haver la falta de desig sexual o un desig hipoactiu, els problemes de salut o autoestima.

Anya Marie Le Coq també va compartir la seva experiència amb l’abstinència sexual a les xarxes socials. “Van ser tres mesos, que per molta gent és poc, però des de la meva postadolescència no m’havia passat mai d’estar tant de temps sense tenir relacions sexuals”, indica ella. Ella és sexòloga i creadora de continguts. “Parlo de sexe pràcticament cada dia, tinc OnlyFans, tinc un aspecte bastant vistós. Suposo que l’extrema sexualització tan constant durant tant de temps ha fet que d’alguna manera comencés a perdre el plaer del sexe”, recorda Le Coq, i apunta: “Necessitava tenir relacions amb algú amb qui de debò em sentís connectada, que hi hagués algun tipus de vincle afectiu, encara que no fos romàntic”.

Influencers i ‘manfluencers’ s’han apuntat a la tendència amb arguments d’allò més variat

Va ser fa un any quan va decidir prendre’s aquests mesos de descans. “Després d’acabar una relació amb anades i tornades, vaig començar a sentir-me molt sola i feia servir el sexe per no sentir-me així. Recordo haver-me despertat un matí al costat d’una persona i que m’inspirés rebuig, fins i tot físicament. No volia que hi fos. Em vaig adonar que no havia experimentat plaer realment, que no havia gaudit i no em sentia bé. Llavors va ser quan vaig fer un clic”. Encara que hagi pogut durar poc temps, per a ella va ser un abans i un després en la seva manera de viure la seva sexualitat. “Ara tinc molt menys sexe que abans però en gaudeixo molt més”.

La Irene, 31 anys, va practicar el “celibat voluntari” durant un any i mig. “Després de passar per diverses relacions amoroses que no van acabar bé, em vaig adonar que la majoria de les persones tenim tendència a enllaçar rela­cions sense parar-nos a pensar si realment ens ve de gust. Actualment, amb les apps de lligar tot és més accessible i fàcil. Em vaig plantejar si realment estar sola m’aniria bé i ho vaig provar”, explica. Encara recorda el moment quan va prendre aquesta decisió: “Vaig parlar amb noies per Tinder que tenien molta pressa per quedar i veure’ns i em vaig ata­balar”.

Aquest temps la va ajudar a “obrir una mica la ment i sortir d’aquell bucle que tenim preestablert”, diu la Irene, i apunta: “Avui sento que aquest any i mig m’ha fet aprendre a posar límits i a donar més valor al que m’agrada, independentment de si està més acceptat socialment o menys”. Un cop havia passat el temps, va sentir que estava a punt per tornar a relacionar-se sexo­afectivament.