El Museo del Prado ha difós a les xarxes socials la felicitació d'Any Nou més emocionant. Es tracta d'una versió de l'España camisa blanca cantada a cappella per Ana Belén en un escenari idíl·lic, entre Las meninas i els retrats reals de Velázquez. L'equip de Carlos Chaguaceda, a ple rendiment. En aquella mateixa sala es van fer la ja històrica fotografia els líders dels països de l'OTAN fa dos anys i mig. Entrar en aquest semicercle no deixa indiferent ningú, com tampoc no ho ha fet la interpretació d'Ana Belén.
El Museu del Prado celebra Cap d'Any amb Ana Belén
“España, camisa blanca de mi esperanza / Reseca historia que nos abrasa / Con acercarse solo a mirarla”, canta Ana Belén. La lletra rememora la transició, la concòrdia, l'abraçada, el progrés. Víctor Manuel la va fer a començaments dels vuitanta en una Espanya molt diferent de l'actual. Encara que potser no tant.
El tema musical gira immediatament i destaca la divisió i la baralla clàssica de la Pell de Brau. L'Espanya a garrotades tan present en els comptes digitals en aquests temps i que no representa, ni de bon tros, la realitat social o, més ben dit, de carn i ossos. “Paloma buscando cielos más estrellados / Donde entendernos sin destrozarnos / Donde sentarnos y conversar”. L'escenari distòpic, en definitiva, que hi ha qui s'entossudeix a destacar diàriament, però que en el dia a dia no és real (aquest Nadal anem cap a la superació de tots els rècords en termes de despesa, una fita que en un país que estigués al caire de l'abisme no seria possible).
El Museo del Prado desea lo mejor para 2025 con la canción "España camisa blanca" interpretada por Ana Belén pic.twitter.com/FrxtWHMl97
— Museo del Prado (@museodelprado) December 30, 2024
Espanya continua sent en cert sentit el mateix país que va plasmar una cançó que s'acosta al mig any de vida.“A veces madre y siempre madrastra / Navaja, barro, clavel, espada”. Un territori on posar d'acord el diferent en política és notícia i on es produeixen escenes d'allò més vistoses. Avui s'inicia un any en què el Govern té al davant un futur judicial incert i es podrien veure imatges que no imaginaríem mai. Al seu torn, s'ha deixat enrere un exercici on, en les seves raneres, s'ha escoltat algun jutge exercint de tertulià a temps parcial. Ai, si Montesquieu aixequés el cap.
Per bé que la tele ja estigui una mica atrotinada, España, camisa blanca simbolitza també l'esperança. Són les aspiracions de milions de joves de cara a aquest 2025. El desig de mirar cap al futur amb optimisme. Un futur en què accedir a un habitatge en condicions no continuï depenent de la seva herència o la generositat dels pares. Les cues de l'habitatge es poden carregar governs, el malestar va emergir el 2024 i es podria amplificar aquest any.
Lee tambiénFeliç amnistia i pròsper Junts nou
“Nos haces siempre a tu imagen y semejanza / Lo bueno y malo que hay en tu estampa / De peregrina a ningún lugar”, conclou la cançó. L'estrofa defineix a la perfecció el que ha passat després de l'horrible dana de València. On el millor van ser les cues de voluntaris, la majoria joves, donant un cop de mà de forma desinteressada. El pitjor depèn de a qui es pregunti.
S'obre un 2025 en què el mé desitjable és que el clima polític s'assereni i que les bones notícies siguin també motiu de celebració. Però això no ho llegiran a X; allà hi ha uns altres interessos. Bon any nou.
