Regnar a Europa. Demostrar que, malgrat la seva ensopegada en els Jocs de París on van quedar quartes, la selecció espanyola femenina, vigent campiona del món, continua sent el rival per vèncer. L'objectiu de la selecció de Montse Tomé és assolir i guanyar la final el 27 de juliol en el St. Jakob-Park de Basilea. Al mateix estadi on tot començarà el 2 de juliol amb el partit inaugural que jugaran l'amfitriona Suïssa i Noruega.
Moltes coses han canviat des de l'última Eurocopa femenina que va guanyar Anglaterra el 2022 Precisamente les angleses van ser les que van acabar amb la il·lusió d'Espanya que es va quedar a les portes de les semifinals. Aquella derrota va ser l'inici de la seva gran revolució.
Decisions
Vaig prendre inicia la seva pròpia revolta: va deixar fora Jenni Hermoso i Irene Paredes en l'última concentració
Un mes després d'aquella derrota, les capitanes Irene Paredes, Jenni Hermoso i Patri Guijarro van mostrar a la Federació, presidida per Luis Rubiales, la seva inquietud pel que consideraven “una mala gestió” de l'absoluta que dirigia llavors Jorge Vilda. Ho van fer en una reunió privada. La RFEF va contraatacar públicament. Vilda es va mostrar “profundament dolgut amb la manera de procedir” i Rubiales li va reforçar.
21 dies després, la RFEF va anunciar que 15 jugadores havien renunciat voluntàriament a la selecció a través d'un correu electrónico.Tras una època de tensions es van pactar millores en el transport, allotjament i conciliació familiar durant les concentracions. Totes van tornar excepte Mapi León, Claudia Pina i Patri Guijarro.
El petó no consentit de Rubiales a Hermoso al mateix escenari en el qual Espanya va guanyar el Mundial el va canviar tot. Rubiales, acusat d'agressió sexual i coaccions sobre Hermoso, va ser inhabilitat. Vilda va ser acomiadat. La seva segona, Montse Tomé, ha agafat les regnes i va guanyar l'última Nations League. Però Espanya va quedar quarta en els Jocs. I Tomé ha mogut fitxa. En l'última concentració per golejar Corea del Sud i guanyar la potent França no va comptar ni amb Jenni Hermoso ni amb Parets.
El camí
Itàlia, Bèlgica i Portugal són els rivals de la selecció espanyola en la fase de grups del torneig
Queden tests de nivell per acabar de definir la llista final, com la segona edició de la Nations League que comença el 21 de febrer.
Espanya sí sap que el sorteig va dictaminar que Itàlia, Bèlgica i Portugal seran el seu rivals en la fase de grups d'una Eurocopa en la qual participaran 16 seleccions i que es disputarà a vuit seus repartides per tot Suïssa. Si Espanya aconsegueix el passi als quarts, haurà d'enfrontar-se a Suïssa ,Noruega, Islàndia o Finlàndia, del grup A. En l'altre costat del quadre queden grans favorites com Alemanya, vuit vegades campiona europea, Anglaterra, vigent defensora del títol, França, finalista de la Nations League o els Països Baixos, campiona de l'Eurocopa 2017. Hi haurà sobre 700.000 entrades per a la fase final del qual serà la 14a edició del torneig continental.
Principals esdeveniments
Altres cites esportives per al 2025
Atletisme
I al fons se silueteja un nen: Gout Gout
Hi ha i sempre hi haurà milers de prínceps, però només hi ha un Beethoven!
Ludwig van Beethoven
En l'atletisme, aquesta és l'era dels grans inventos.
Michael Johnson ha creat Grand Slam Track: es tracta d'una sort de Diamond League a l'americana, concentrada als Estats Units i el Carib, que arrencarà a l'abril, se cenyeix a velocitat i mediofondo i porta sota el braç una pluja de milions per als atletes rigorosament invitados.
Como resposta, World Athletics ha mogut fitxa. Els Mundials del pròxim estiu, a Tòquio, seran al setembre. I en els anys parells es disputarà The Ultimate Championship, una espècie de Campionat del Món a mida i horari reduïts (durarà tres dies) que naixerà en el 2026 a Budapest i es disputarà, com el Mundial clàssic, al setembre.Els
argumentos?
En tots els casos: les sessions de Mundials i Diamond League s'eternitzen, el rendiment dels atletes, desmotivats, decau rere agost i el públic es desconnecta en múltiples proves: ningú no embogeix al disputar-se semifinals. La parròquia vol vertigen i duels directes: no n'hi ha en una semifinal, i tampoc no n'hi ha si les recompenses són menors.
Volem audiencias?
El horari ha de ser accelerat. I si alguna cosa no transcendeix, al cajón.
Estas són els serveis de l'era post Bolt. Ningú, i tampoc Mondo Duplantis, Jakob Ingebrigtsen, Sydney McLaughlin, Yaroslava Mahuchikh, Neeraj Chopra o Noah Lyles, no ens dona el que Bolt ens daba.
Y per això, hi ha que inventar.
Inventar o esperar.
Esperar que algun fruit maduri: estem de sort? Al fons se silueteja la figura d'un adolescent de 17 anys, una criatura nerviüda més veloç que Bolt a la seva edat.
Es diu Gout Gout, aquell nom i cognom els recordarem, i fa pocs dies, a l'estiu austral, firmava 20s04 en el 200 (Bolt a la seva edat estava en 20s13) i trencava la plusmarca australiana que el llegendari Peter Norman lluïa des de México’68 (20s06), des dels temps de Tommie Smith i John Carlos (líders del Black Power, guant negre al podi), els del volador Bob Beamon, l'innovador Dick Fosbury, Kip Keino, rei africà, i l'inoblidable discòbol Al Oerter, or olímpic en quatre Jocs distintos.
Si mira enrere, l'atletisme s'estremeix. Quanta glòria brindava.
Ens la tornarà Gout Gout? / Sergio Heredia
Barça
El que bé comença...
Hansi Flick va arribar sense fer molt soroll però va caure dret al Barcelona, que va arrencar la temporada com un cicló sorprenent fins i tot a la seva afició i superant qualsevol expectativa. A l'alemany, amb només dos fitxatges (Om i Pau Víctor), se li va donar suport a la pedrera (Bernal –ara lesionat– i Casadó) i no va posar excuses, sinó que va ser valent i desacomplexat, fins i tot per tirar el fora de joc. Les golejades al Reial Madrid, el Bayern, l'Espanyol, el Girona o el Vila-real el van convertir en l'equip sensació. En la segona part del curs ha de confirmar aquella trajectòria... i tornar al Spotify Camp Nou. / Carles Ruipérez
Tennis
Djokovic, només davant els cadells
I finalment, l'inoblidable Big Three s'ha quedat en una sola pota. Ja no estan Roger Federer ni Rafael Nadal i Novak Djokovic (37), el tercer en discòrdia, s'ha quedat sol en la lluita contra el pas del temps. Descavalcat també del cap de la taula ATP (avui és setè), Djokovic ha decidit centrar-se en la captura del seu 25è títol del Grand Slam, una fita que el convertiria en el GOAT de tots els temps, ja que desempataria amb Margaret Court. Els cadells (Sinner, Alcaraz, Rune, includo Korda) pretenen impedir-los-hi. / Sergio Hereida
Motociclisme
Marc Márquez, ara o mai
Després de cinc anys de muntanya russa, des de la fatídica caiguda de Jerez 2020 que va desencadenar una infinitat de lesions, recuperacions, frustracions i un canvi de família i de moto –de Repsol Honda a Ducati–, Marc Márquez afronta aquest 2025 com l'any del tot o gens: o títol de MotoGP, la que hauria de ser la seva setena corona, amb la qual igualaria Valentino Rossi, o fiasco. El millor pilot és al millor equip, el Ducati oficial, i amb la millor moto, així que no cap cap altra opció que tornar a ser campió. Serà un Mundial 2025 de MotoGP sense Aleix Espargaró i amb el campió Jorge Martín pujat a una Aprilia. / Toni López Jordà
Baloncesto
Espanya, a defensar la seva corona
Campiona de quatre de les sis últimes edicions del torneig, Espanya tornarà a intentar l'assalt al títol de l'Eurobàsquet aquest estiu. Ho farà en una d'aquelles edicions que es pot qualificar de “moderna”, ja que el torneig serà multiseu, repartides les trobades entre Letònia, Xipre, Finlàndia i Polònia, amb la fase final a Riga, la capital letona. El combinat de Sergio Scariolo, vigent campió després de derrotar a França en la final de Berlín fa dos anys, intentarà nodrir-se dels joves talents campions del món sub 19 com Almansa o De Larrea. / Luis Buxeres
Ciclisme
Algú pot amb Pogacar?
No va ser el nombre aclaparador de victòries (25) sinó la insultant superioritat amb la que Tadej Pogacar va arrasar en cada un dels objectius que es va marcar el 2024. Ningú no li va poder fer ombra en el Gir, el Tour ni en el Mundial mentre Evenepoel triomfava en els Jocs i Roglic s'apoderava de la Tornada aprofitant que ell no era a la sortida. El 2025, l'eslovè de l'UAE busca el seu quart Tour de França contra un Vingegaard que espera arribar sense la caiguda de l'any passat però també carreres que encara no té en el seu palmarès com la Milà-Sanremo i, potser, la Tornada a Espanya. / Carles Ruipérez
Natació
Marxant superstar
Al juliol engegantia la figura de Léon Marchand (22). Va ocórrer sota el Gran Arc de la Défense, en els Jocs Olímpics de París: quatre ors individuals recollia el nedador francès, fita excepcional que li va encimbellar en l'imaginari esportiu (només Mark Spitz, Michael Phelps i Kristin Otto han recollit quatre ors individuals o més en una edició olímpica) i va meravellar als caps de la disciplina, necessitats de noves icones després de l'adeu de Phelps i la descompressió de Katie Ledecky. El Mundial de Singapur, el juliol i l'agost, marcarà la deriva de Marchand: veurem si es consolida o si es dilueix. / Sergio Heredia
