Els mòbils treuen fum amb tants missatges com ens entren aquests dies, on amics, coneguts i saludats ens desitgen pau i prosperitat per al nou any. Sense ànim de rectificar ningú, ni tampoc d’amargar-los la vida, val la pena recordar que en aquests moments al món es registren 56 guerres, que impliquen 92 països (la meitat del planeta), segons l’ Institute for Economics and Peace. I que el 71% de la població de la Terra viu sota règims autocràtics, quan fa una dècada era el 48%, d’acord amb l’ Institute Varieties of Democracy. Però per si fos poc, el 2025 arrenca amb el duo Trump-Musk a les portes de la Casa Blanca per acabar d’espatllar-ho tot, mentre a Alemanya l’extrema dreta alimenta la idea de tornar al poder.
Com que no es tracta d’amargar la vida –o l’any– a ningú, sempre ens quedarà l’esperança, que Chesterton va definir com la capacitat de promoure la il·lusió en circumstàncies que sabem que són desesperades. L’esperança és el bot inflable en què sobreviu el nàufrag enmig de la tempesta. Antoni Puigverd dedica unes pàgines del seu últim llibre, Ocell de bosc, a aquesta qüestió. Avisa Puigverd que ens diuen que hem de ser optimistes, malgrat tot el que passa, que la ciència i la tècnica arreglaran els problemes del món, que cal confiar en les autoritats. I mentrestant, passem-ho bé. Carpe diem! Tenim mil distraccions a l’abast. L’enfebrada cultura del lleure ofereix un menú inacabable i addictiu de diversions. Com Benet XVI advertia, l’esperança bíblica s’ha transformat en el progrés: “La redempció ja no s’espera de la fe cristiana, sinó de les conquestes tecnològiques”.
Per Chesterton, l’esperança és la capacitat de suscitar il·lusió en moments desesperats
Fins i tot la democràcia, que era el terreny de joc per als que estimaven la llibertat, molesta els que han estat elegits a les urnes. I la generació Z creu que és prescindible. No es tracta de ser optimistes respecte al futur, sinó de creure en l’esperança. De militar-hi, lluitar per un món millor, estar atents al que ve i construir la realitat des de la racionalitat, la justícia social i la defensa de la veritat. I això no s’ha de buscar al mòbil, sinó als nostres cors. Bon any i atents al que ens espera.
Lee también
