Loading...

Brous, infusions i vi sense alcohol

Desalcoholitzar

Creix l’interès per versions desalcoholitzades de begudes com la ginebra o el whisky

Fa temps que alguns restaurants ofereixen infusions de flors obrousen els seus maridatges

.

Cada vegada hi ha més anuncis de celebritats espanyoles que publiciten les versions desalcoholitzades de reconegudes cerveses i ginebres. Malgrat que ja fa dècades que la cervesa sense alcohol està establerta al mercat, hi ha hagut un increment dels productes d’aquesta categoria. Una dada que ho evidencia és que Espanya consumeix més cervesa sense alcohol que tot Llatinoamèrica, tal com apuntaven al juliol les dades de la consultora Circana.

L’augment de l’interès per alternatives sense alcohol de begudes tradicionals ha fet que el sector es comenci a moure per no quedar-se enrere en aquest camí cap a la sobrietat en els hàbits de consum. Aquest canvi es comença a notar en els resultats de l’estudi EDADES 2024, que registra una petita disminució de l’embriaguesa d’un 2%, del 2022 al 2024, tot i que un 76,5% dels enquestats, de 15 a 64 anys, assegura que han consumit alcohol l’últim any i un 9% n’han reconegut un consum diari l’últim mes.

Malgrat que hi hagi un augment en el consum de begudes desalcoholitzades, l’oferta d’un lleure nocturn sense alcohol “sempre ha existit”. Amb aquesta rotunditat parla Joquim Boadas, secretari general de la Federació Catalana d’ Associacions d’ Activitats Recreatives Musicals ( Fecasarm), que diu que l’existència de l’abstemi en el lleure nocturn ve de fa anys. De la mateixa manera, cada vegada hi ha més locals que s’especialitzen en aquestes alternatives, com ara el mocktail , és a dir, un còctel sense alcohol.

D’una manera semblant ho percep Ana Colominas, de The Blue Dolphin Store, una empresa en línia de venda de begudes sense alcohol. Colominas explica que han “pogut apreciar l’augment de demanda” a l’alternativa que ofereixen aquesta mena de begudes desalcoholitzades. Tot i això, Colominas reconeix que encara hi ha certa confusió. Sovint, algunes begudes que s’anuncien com a “sense” poden contenir un petit percentatge d’alcohol. Fins i tot hi ha alguna beguda que pot contenir un 0,4% d’alcohol i, tot i això, ser catalogada com a sense alcohol, tot i que a Espanya només una beguda de menys d’un 1% d’alcohol pot ser catalogada com a “sense alcohol”.

A Espanya es pot etiquetar com a “sense” una beguda que contingui fins a un 1% d’alcohol

Pel que fa al maridatge als restaurants, cada vegada n’hi ha més que disposen de vins desalcoholitzats a la carta. Malgrat tot, la sommelier Cristina Silva destaca que cal saber diferenciar entre un vi sense alcohol i una beguda sense alcohol. “És important tenir en compte les persones que per algun motiu no vulguin beure alcohol, tot i que també és interessant el maridatge conjunt de vi amb begudes sense alcohol”, explica la sommelier.

Sobre les begudes desalcoholitzades, Silva creu que hi ha cellers “amb molta feina darrere”, que treballen “molt bé” les varietats sense alcohol. Tot i això, pensa que oferir en el maridatge un vi desalcoholitzat és fer senzilla la seva feina i, en part, limitar la creativitat del sommelier, ja que un àpat també es pot maridar amb una combinació de gustos d’altres elements, com ara un extracte de flors, fruites, vegetals, brous i infusions.

Això és el que fan els tres xefs del restaurant Disfrutar de Barcelona, que des de fa temps ofereixen maridatges amb brous, infusions i begudes amb processos de fermentació.

Ans al contrari, la gastrònoma italiana i autora del blog Gastroillogica , Sara Marcolla, exposa que “alguns dels sommeliers tendeixen a ser reticents a
dissenyar maridatges sense
alcohol”.

Davant el sommelier tradicional als països nòrdics ha emergit des de fa temps la figura del ‘sobrelier’

Tot i això, Marcolla contrasta aquest plantejament amb la percepció que ha apreciat entre grans experts que, “com més coneixement en tenen, més oberts són a noves alternatives respecte a l’alcohol”. Sobre aquest tema, insisteix en el
poc desenvolupament sobre aquestes alternatives al sud d’Europa, a diferència dels països nòrdics, “on està més desenvolupat aquest plantejament”. Marcolla també ho justifica amb la gran oferta de kombutxa en països com Alemanya o als conceptes associats amb el “coneixement sobrelier [sommelier sobri]”, que aquí encara no s’han consolidat.