Laporta anima les festes

No hi ha diners al món per pagar el xou de Joan Laporta en aquestes dates tan rutinàries: dinamisme, humor, comèdia, emoció, intriga al golf Pèrsic i valors. Sobretot, valors. Des d’aquí, una forta abraçada al president del FC Barcelona que ha entregat la seva vida pel club i així l’hi agraeix la ciutadania...

Potser el Barça sortirà amb deu avui a Barbastre? Què hi ha de dolent a vendre’s les joies de la família i a divertir-se en vida si al final muntarem una societat anònima? No diem sempre que el Barça és més que un club?

Gràcies a Joan Laporta, les sobretaules aquests dies són animades, transversals i multidisciplinàries, de manera que no hi ha per a tant. Amb les seves palanques –no confongueu amb palanganes–, els catalans hem descobert que hi ha una altra manera de gastar els diners. Si hi hagués més Laportes, ja ningú no explicaria acudits sobre la relació dels catalans amb els calés, ja ningú no es preguntaria què és això del seny i el món confondria les nits de Copacabana amb les revetlles de final d’any del FC Barcelona (pirotècnia, cava, amics invisibles, regals sorpresa).

Alguns exagerats lamenten que la gestió de Joan Laporta evidencia que ni Catalunya ni Barcelona no són el que eren quan és al contrari: pit i collons, alegria i ganes de demostrar al món que aquesta terra també és terra de pelotazos, barruts i corts dels miracles on triomfa l’amistat perquè... Potser el FC Barcelona no és un club d’amics, on li riuen les gràcies a l’amo i l’amo els abraça, els protegeix i els contracta?

No és amiguisme, és amistat. Valors, en definitiva.

D’aquesta manera, amb la visió de futur i prosperitat que caracteritza l’autodenominada junta directiva, el Barça es podrà modernitzar i sortir a borsa, fins i tot lluir el seu nom a les pantalles de Wall Street, cosa que generarà més ingressos (i comissions). Un model d’èxit sobre el qual eminents economistes sense afany de lucre ja s’encarregaran d’il·lustrar-nos. I pensar que els barcelonistes veien de mal ull una societat anònima! No hi ha res com confiar en un dels nostres. Els de casa. Els que estimen el país.