S’ha exhibit recentment als Cinemes Girona Sau, la memòria submergida , un documental coproduït per El 9 TV i La Xarxa, dirigit per Ot Burgaya, que ha estat nominat als premis Gaudí, gala que se celebrarà el 18 de gener a l’Auditori Fòrum del CCIB. El pantà de Sau va ser inaugurat als anys seixanta per a l’abastament d’aigües a Barcelona. Va ser construït per represaliats republicans i obrers necessitats. De fet, els que van perdre la guerra. Van morir unes cinquanta persones durant les obres, que no van poder ser inscrites a la zona, sinó al dipòsit de cadàvers de Vic, com a morts comuns. El guió es basa especialment en les memòries de Félix Jurado, un treballador andalús que va publicar un llibre amb els seus records. A més, està farcit de testimonis significatius de diversos supervivents, veïns de l’antic poblat de Sant Romà de Sau, el campanar del qual s’ha convertit en símbol de les sequeres continuades que han fuetejat el país.
La meva germana gran i jo devíem tenir uns cinc o sis anys quan els meus pares, al
Seat 600 familiar d’aleshores, ens van acostar un diumenge a la tarda a l’esplendorosa vall que el Ter dibuixava sobre els penya-segats de Tavertet i les Guilleries. En la memòria conservo el flaix de les bastides de fusta disposades per a la dura feina dels condemnats. Sau ha viscut gestes de tot signe. El meu amic Toni Coromina va capitanejar any rere any el surrealista Periple Pantaner que entre el 1979 i el 1995 reunia una flota d’embarcacions estrafolàries en una travessia que no conduïa enlloc. El 2017, sota les aigües de Susqueda, el pantà subsidiari, van aparèixer els cossos d’una parella jove. En un primer moment, es va acusar de l’assassinat Jordi Magentí, que solia rondar per l’indret. El sospitós havia complert 12 anys de presó com a autor del crim de la seva primera esposa. Va ser inculpat, però va quedar en llibertat per falta de proves.
El paradís inundat de Sau ens recorda el bàndol perdedor que va forjar el pantà a pic i pala
Sovint ens sembla llunyà el mite del Valle de los Caídos a Cuelgamuros, però a Catalunya el paradís inundat de Sau ens recorda el bàndol dels perdedors que van forjar el pantà també a pic i pala. Ara que Pedro Sánchez proposa de commemorar la mort de Franco durant el 2025, en ocasió del 50è aniversari de la mort del Caudillo , no estaria gens malament incloure un record per als obrers que van construir la presa i els veïns que van ser desplaçats de casa seva fins a Sant Romà Nou, el poblat que el règim els va proporcionar al cim de la vall. També són víctimes del franquisme. Per cert, si veuen el documental, que es pot recuperar a les plataformes
Xarxa+, RTVE Play i 3Cat, no es perdin les imatges del nodo que recorda l’esplendor
del dia de la inauguració, aquella sintonia i la veu d’aquell locutor, que sembla d’ahir i és d’avui.