La superioritat moral empatxa

La política guanya desafectes dia a dia, entre altres raons, per la pobresa dels arguments. I per la superioritat moral de l’esquerra –però també de la dreta–, ja que on uns anteposen la igualtat, els altres prioritzen la llibertat. Al final, els ciutadans volen saber per quin motiu els governants prenen les decisions i quin cost individual i col·lectiu, econòmic i social, suposaran. Divendres, la vicepresidenta Yolanda Díaz, que d’un temps ençà viu en el crepuscle, enyorant la brillantor d’altres temps, s’ha atrevit a qualificar el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, de “ser gairebé mala persona per la seva oposició a reduir la jornada la­boral”.

Díaz fa temps que viu sense viure en ella, com Teresa d’Àvila, pels mals resultats de Sumar que, si no remunta en poc temps, s’haurà de remetre a una altra operació aritmètica –com la resta– per presentar-se electoralment. Díaz hauria d’aportar més dades davant la proposta que ha pactat amb els sindicats. Per exemple: quant els costarà a les empreses o a l’ Estat. Una dada: el director d’un hospital públic barceloní advertia que una mesura com aquesta li suposarà haver de contractar dos-cents treballadors més, la qual cosa requerirà que la Generalitat hagi de disposar de molts més recursos.

De vegades penso que, després d’haver banalitzat el mal, estem començant a fer el mateix amb el bé. Ho va avisar un savi com Ramon Llull fa vuit segles: “No et creguis salvat per la teva bondat”. El ministre Cuerpo ni tan sols ha dit que s’oposi a la mesura, sinó que aquesta decisió, com la pujada del salari mínim que també exigeix Díaz, ha d’anar alineada amb la resta de l’economia. Per cert, ningú no va parlar del fet que la productivitat al nostre país és de les més baixes d’Europa i tampoc ningú no sembla posar-hi remei. Les exigències d’esforços en aquest país no s’esmenten ni en veu baixa.

L’economia no va de bones per­sones, sinó de bones polítiques. El ministre Cuerpo podria recordar a la seva vicepresidenta aquella frase que va dir Woody Allen: “Hi ha dos tipus de persones en aquest món, les bones i les dolentes. Les bones dormen millor, però les dolentes semblen gaudir molt de les hores que estan despertes”.