Polònia vol agafar embranzida a Europa

Després del polèmic i controvertit mandat d’ Hongria, Polònia ha agafat des de l’1 de gener la presidència rotatòria del Consell de la Unió Europea. El lema del seu semestre no deixa cap mena de dubte sobre quina serà la seva prioritat: “Seguretat, Europa­!”. La seguretat en totes les facetes: exterior, interna, informativa, econòmica, energètica, alimentària i sanitària.

Marcada per la guerra a la veïna Ucraïna i l’escalada de ten­sions a la frontera polonesa-bielorussa (que el primer ministre Donald Tusk ha qualificat d’exemple de “guerra híbrida”), la presidència polonesa pensa adoptar una visió àmplia del reforç de la seguretat i la defensa europees. Polònia és un dels defensors més ferms de la integració d’ Ucraïna a la UE i pensa aprofitar la presidència per obrir una fase inicial de les converses per a la futura adhesió d’aquest país i de Moldàvia.

El país ha experimentat un canvi des que, fa una mica més d’un any, la Coalició Cívica encapçalada pel liberal Tusk, expresident del Consell Europeu, va desallotjar del poder els nacionalistes ultraconservadors del partit Dret i Justícia, el govern del qual va ser reiteradament amonestat per Brussel·les i es va enfrontar a multes i retenció de fons europeus per discrepar de la Unió Europea en temes com els drets dels homosexuals i la immigració, i per unes reformes judicials antidemocràtiques.

Marcadament europeista, al contrari que el seu predecessor Mateusz Morawiecki, Tusk està intentant reinventar l’ Estat de dret, desmantellat per la dreta populista, amb una difícil cohabitació amb el president de la República, Andrzej Duda, de Dret i Justícia, que té poder de veto i dificulta que el nou Executiu pugui revertir els abusos de l’etapa anterior. Tusk encara té reformes per abordar i reptes pendents, a causa dels equilibris que ha de fer al seu Govern de coalició.

Polònia assumeix la presidència en un moment crucial per a Europa. No només pel decurs de la guerra d’ Ucraïna, sinó també per la incertesa econòmica i la necessitat de reformar les polítiques internes i externes del bloc europeu. Les relacions amb els EUA, després de l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca, seran una altra prova de pes, i Varsòvia insisteix en la necessitat d’aconseguir més autonomia estratègica. També planeja utilitzar el seu mandat per projectar la seva influència i fer-se un lloc entre els grans estats d’una Unió Europea en plena crisi de lideratge, evidenciada en les difícils situacions política i econòmica que viuen França i Alemanya.

I és que d’arguments no n’hi falten. La seva economia és una piconadora i ja s’ha convertit en la cinquena potència econòmica europea. Juntament amb Espanya, a la qual està a punt de fer el sorpasso , són els països comunitaris amb més creixement econòmic. Un dels principals impulsors d’aquest creixement ha estat l’atracció d’inversió estrangera directa, especialment després de l’entrada a la UE, un fet sense el qual no es pot explicar el miracle econòmic polonès, ja que també ha aprofitat eficaçment els fons estructurals de la Unió Europea per desenvolupar les seves infraestructures.

Políticament, Polònia està tenint més pes al si de la UE. No només perquè el centre de gravetat s’ha desplaçat cap a l’est del continent a causa de la guerra d’ Ucraïna, sinó perquè ha estat un dels països que han liderat l’enduriment de la política migratòria al qual després altres estats han donat suport. Pretén integrar la qüestió migratòria a la política de seguretat europea, reforçant els controls fronterers i cooperant amb tercers països.

Tradicionalment a favor dels Estats Units, Varsòvia no comparteix la visió que Trump té de l’OTAN i del seu paper, i haurà de treballar per esquivar possibles conflictes amb les polítiques comercials proteccionistes que el president electe pensa implantar. El país és avui la veu més important contra Rússia de l’est europeu. La seva discrepància de la política prorussa de l’anterior presidència la va portar divendres a excloure Hongria de l’acte formal d’inauguració del seu mandat. La crisi diplomàtica entre els dos països és evident. Varsòvia defensa mantenir la pressió sobre Rússia i ha presentat un pla per assegurar la frontera amb aquest país i amb Bielorússia.

Polònia ha fet que es trenqui la unitat del Grup de Visegrad, creat el 1991 i format per aquest país amb Hongria, Txèquia i Eslovàquia. L’anomenat V4 ha actuat històricament com un lobby intracomunitari defensor de polítiques migratòries restrictives. Ara, la posició clarament antirussa de Tusk evidencia les seves divisions internes respecte de Rússia i d’ Ucraïna i de la manera com resoldre el conflicte.