Per Nadal, no només el Tió i els Reis d’Orient fan hores extra: alguns avis també. A molts els toca quedar-se a cura dels nets i d’altres es fan càrrec temporalment de les mascotes familiars. Una responsabilitat que, com en el primer cas, la majoria assumeix amb gran alegria i una mica de resignació. Tot i això, alguns experts adverteixen que aquesta situació pot comportar riscos tant per als animals com per als mateixos cuidadors.
“He hagut de reorganitzar el meu dia a dia per fer-me càrrec de la Bimba”, admet Magín Domingo, de 65 anys, que compagina la feina de fotògraf i dissenyador gràfic amb la cura de l’entremaliada caniche toy de la seva filla, que ha marxat a Austràlia durant les vacances. “No és que tenir-la canviï la meva vida completament, però sí que estic més atent a ser a casa per treure-la a passejar diverses vegades al dia, jugar una mica amb ella i donar-li menjar”, explica. Un canvi d’hàbits que, per a alguns, com María Luisa Rodríguez i Raúl Lago, de 71 i 68 anys, és fins i tot benvingut.
“És una mica cansat perquè cal estar-ne molt pendent”, reconeix el matrimoni, al qual els seus fills, també de viatge, han deixat a cura dels animals, dos gossos i diversos gats. “Estem jubilats, i trencar amb la rutina mentre donem un cop de mà és una cosa que fem amb molt de gust”, expliquen. Amb una xifra d’animals de companyia que al nostre país ja multiplica per sis la d’escolars, són molts els jubilats que es veuen com ells.
“Estic encantada de tenir companyia extra durant uns dies”, afirma Dolors Miñarro, de 66 anys, malgrat que admet que tots els seus plans queden condicionats per en Bowie, el teckel toy de la seva filla, que els acompanya a casa durant aquesta època. “La veritat és que aquestes mascotes donen molta vida i alegria, els agafes molt afecte”, explica en Magín, que també admet que això comporta una responsabilitat enorme. “És com cuidar un fill que no és teu”, afegeix. “Visc amb por que li passi alguna cosa durant la temporada que és amb mi”.
“Un cop la llebrera de la meva filla va fer una estrebada a la corretja: vaig caure i em vaig trencar un braç”
“Deixar les mascotes a cura de la gent gran acostuma a ser una combinació perillosa”, adverteix Cèlia Masagué, veterinària de la clínica Vetmedicine, a Barcelona. I, tret d’excepcions, com amb animals petits i dòcils o que ja estan molt familiaritzats amb els seus guardians temporals, es tracta d’una situació que la veterinària desaconsella sempre que sigui possible.
Hi ha diversos riscos. Un dels més importants és la falta de familiaritat amb les necessitats de la mascota, que en molts casos requereix cures especials, dietes estrictes o un elevat grau d’atenció, com en el cas d’en Dalí, un dels gats a càrrec d’en Raúl i la María Luisa. “Hem d’anar tres cops al dia a casa del fill per posar-li unes gotes als ulls”, detalla en Raúl.
Un altre risc és la “permissivitat” o la falta de límits amb què la gent gran pot tractar les mascotes, que les pot “malcriar en excés” amb el menjar o permetent conductes inacceptables a casa dels amos. “És cert que tinc en Bowie molt consentit”, confessa la Dolors. “La meva filla sempre em retreu que amb mi s’engreixa”. Una cosa que, per a la doctora Masagué, no només és “un problema per a aquells animals que necessiten dietes estrictes i arriben a descompensar-se”, sinó que pot ocasionar “una conducta violenta” quan se li retiren privilegis que l’animal ja dona per adquirits.
A més, l’atenció a les mascotes implica una important exigència física, especialment en el cas dels gossos, que requereixen passejos regulars i jocs, “tasques que poden ser esgotadores per a persones grans poc acostumades a la mobilitat”, assenyala Masagué. “Una vegada, l’Annie, la llebrera de la meva filla, va fer una estrebada a la corretja mentre la passejava i jo no vaig saber deixar-la anar a temps. Vaig caure a terra i em vaig fracturar el braç”, recorda la María Luisa.
“És cansat perquè cal estar-ne molt pendent”, diu un matrimoni que té cura de diversos gossos i gats del seu fill
Per evitar aquests riscos, Masagué apunta que cada vegada més propietaris prefereixen deixar els animals amb professionals, “capaços de cobrir les seves necessitats d’una manera més efectiva”, assegura. “Jo mateixa m’estic fent càrrec aquest Nadal de la gossa d’una clienta, a qui conec bé i tracto habitualment”, reconeix la veterinària. “No és la norma, però es tracta d’un animal que requereix cures molt específiques i la propietària no tenia ningú amb qui deixar-la”.
És comú que els canvis provoquin estrès en l’animal. “Cal estar pendents de si mostra manca d’alegria o perd les ganes de menjar”, aconsella Masagué. Per la veterinària, és imprescindible que es respectin al màxim les rutines de l’animal. A més, també és important evitar nous hàbits, com “donar-li menjar del nostre plat, deixar-lo pujar al sofà o al nostre llit, si no tenia permeses aquestes conductes abans”.