El perill de la desafecció

Hi ha qui defineix el nostre temps com el segle de la desafecció. L’allunyament dels ciutadans dels grans assumptes aconsegueix que ningú no exigeixi comptes als que manen, no només en la política, sinó també en altres àmbits socials. És allò que Franco els deia als que el visitaven a El Pardo: “Faci com jo, no es fiqui en política”. O com ara va pregonant Elon Musk: “Els mitjans tradicionals són prescindibles, no necessitem intermediaris, les notí­cies ja són a X en temps real”.

Aquest món líquid que ens correspon viure està fent créixer la desafecció en els diferents ordres de la vida. El desinterès dels ciutadans fa que augmentin els estoics i els cínics o simplement els insensats i els irresponsables. I això només redunda en societats cada vegada més individualistes i enfrontades, més fràgils i allunyades de les institucions. So­cietats en què es deslegitima la política, la ciència, la cultura o els valors. Els ciutadans acaben convençuts que no poden fer res per superar l’estat de coses negatiu amb què s’enfronten diàriament. Almenys, les xarxes socials els permeten empoderar-se i així descarregar el seu odi.

És possible que hi hagi una certa fallida del sistema. El desafecte és un individu desencisat i defraudat amb la inoperància. Això li fa reduir la fe en la democràcia i creure que les oligarquies autoritàries mantenen l’ordre i la seguretat.

Trump, Milei, Putin o Orbán són el resultat de la desafecció. En general, la pujada de l’extrema dreta al món té a veure amb aquest allunyament dels ciutadans de la democràcia liberal, oblidant que és la que va desenvolupar l’Estat de benestar. L’amenaça d’una democràcia tutelada és el gran perill del nostre temps. Musk sap que la democràcia liberal està unida al periodisme lliure des del seu naixement, per això no només li molesta, sinó que intenta substituir-ho per una xarxa social sense condicions on la veritat no sempre és benvinguda. Thomas Jefferson va dir allò que sense premsa no hi hauria democràcia. El que és segur és que, si no existís, la democràcia seria de menys qualitat i, si aquesta depengués de Musk, el món seria un lloc encara menys decent que l’actual.