A falta d’any compostel·là i podent commemorar el centenari del desembarcament d’Alhucemas, el Govern central inicia aquesta setmana una gira democràtica –“Espanya en llibertat”– amb més d’un centenar d’actes per recordar que bé que ens ha anat des de la defunció de Franco el 20 de novembre del 1975 a l’hospital de La Paz havent rebut els sants sagraments.
A mi, la veritat, en vista del tsunami ultradretà que domina Occident, el que m’inquieta és que acabem ressuscitant Franco i donant vots a Vox...
Déu-n’hi-do en quins merders que ens fiquem assenyalant el 1975 i no el 1977 per reivindicar la transició democràtica, assumpte candent per a dos de cada tres espanyols nascuts després de la mort al llit del dictador!
Em fa por que aquesta gira “Sense Franco, 50 anys de pau” no acabi donant vots a Vox...
Es tracta, segons el web de la Moncloa, de “posar en relleu la gran transformació” d’aquest mig segle per si algú no se n’hagués assabentat. Que bonic que és això de “posar en relleu” encara que sigui un aniversari de noces, els 125 anys del RCD Espanyol o la desaparició dels cinemes de reestrena!
Caldrà veure com es desenvolupa aquest carrusel d’actes, els propòsits a què serveix –de segur transversals i no electoralistes– i l’èxit de crítica i públic, no fos cas que surti el tret per la culata i convertim el dictador en icona pop de TikTok –la ultradreta és la reina de les xarxes– a qui li agradava la sarsuela, els diumenges de cinema i berenar a El Pardo i construir pantans i molts habitatges.
Alerta amb passejar a hores d’ara Franco, àlies Paquito, la típica persona infravalorada per tothom, de qui es devien riure de petit per baixet i titafluixa. Vaja, d’aquells que a l’escola deien que no arribarien mai a res...
Potser l’assumpte no va de Franco i el franquisme sociològic –els espanyols a qui ja els estava bé, que no van ser quatre gats– sinó de dignificar la transició, tan injuriada a pilota passada des dels púlpits dels que dedicant-se avui a la política destaquen per incompetents per solucionar alguna cosa. Al cap i a la fi, els pitjors crítics de la transició són tots els socis del PSOE al Govern central...
Em fa por aquesta gira “Sense Franco, 50 anys de pau”!
