El juny del 2020, quan es va aixecar el confinament, vaig escriure a una amiga, proposant-li de veure’ns. Sabia, per les xarxes socials, que els mesos anteriors ella havia pres una posició en el tema trans oposada a la meva. En el meu correu, jo hi al·ludia, dient-li que, quan ens veiéssim, “m’encantaria debatre amb tu: és tan estrany poder comentar discrepàncies amb arguments i des del respecte...”. La seva resposta em va deixar glaçada. “A la vida intento envoltar-me de gent que jo considero bona”, em deia. “No tinc res a debatre amb tu”.
Dues declaracions que han circulat aquests dies, una de la ministra de Treball i una altra de la presidenta de la Comunitat de Madrid, m’han recordat aquell episodi, que em va doldre moltíssim. Yolanda Díaz: “És gairebé de mala persona dir no a reduir la jornada mitja hora al dia”. Isabel Díaz Ayuso: “Cada vegada es llegeix i se sent menys la paraula Nadal. No deixem que ens la prenguin els que l’odien”.
Idees, arguments i dades, en lloc de desqualificació i superioritat moral: aquest és el camí
Jo no sé d’on procedeix aquesta tendència a traduir el (complex) debat ideològic a (senzillíssims) termes morals, qualificant qui discrepa de mala persona, i d’odi o fòbia les idees que no compartim. La durada de la jornada de treball, depèn només de la voluntat d’un ministre? Com ens recordava Màrius Carol fa uns dies ( Guyana Guardian, 5/I/2025), un hospital públic de Barcelona calcula en 200 el nombre de treballadors extra que hauria de contractar si es redueix. Pel que fa a Nadal, de debò pensa Ayuso que no dir bon Nadal, sinó bones festes, és odi? “Ells sabran per què van contra tot el que és innocent i bonic d’aquest món”, ha afegit... I respecte al tema que esmentava al principi, subscric el que diu Juana Gallego: “Ens acusen de no acceptar els drets de les persones trans, quan el que plantegem és que l’autodeterminació de sexe afecta tota la societat, no només un petit percentatge”. “Les feministes estem desitjant que hi hagi debat –afegeix–, però no ens contesten” (Crónica Libre, 26/XII/2024).
Fa unes setmanes, Nueva Revista va treure un número monogràfic titulat Divergencias. Sota la direcció de Máriam Martínez Bascuñán, consisteix en una sèrie d’assumptes (model territorial, identitat de gènere, Estat de dret versus principi majoritari...) Sobre cada un dels quals opinen dues persones, amb idees contraposades. Idees, arguments i dades, en lloc de desqualificació i superioritat moral: aquest és el camí. Tant de bo s’escampi l’exemple.

