Musk, el negat; Soros, el sant

La directora d’orquestra Marin Alsop, una novaiorquesa afí al Partit Demòcrata que fa dècades que obre camí per a les dones en el tan masculí lideratge en el podi orquestral, comentava en entrevista amb aquest diari que perquè les compositores hagin començat a ser presents en la programació de les sales de concerts ha calgut una espurna, un impuls, com la dels moviments socials del #MeToo i el Black Lives Matter. Perquè la gent no canvia­ còmodament, sempre cal una intenció, deia.

I té raó. El més xocant és que continuï sent tan difícil programar dones en la clàssica i que, en canvi, s’hagi imposat per llei i en qüestió d’una dècada la creença que no és dona qui biològicament reuneix les característiques sinó qui diu ser-ho. Sens dubte és un canvi substancial en l’ordre social que per alguna raó no ha generat cap resistència, més enllà de la del feminisme. Diguem que no ha incomodat en general els homes –i per tant, endavant– el fet que la legislació ja existent per a les persones transsexuals –que legítimament sentien que no encaixaven en la seva fisiologia– es transformés en una altra que imposa un canvi amb conseqüències per a la igualtat de drets i oportunitats de les dones.

Tot fa pensar que la de l’abecedari (amb la Q i totes les dissidències sexuals que implica el +, incloent-hi el consentiment infantil) és la maniobra més sibil·lina que ha perpetrat el patriarcat. I no s’ha fet sola. Ha calgut la discreta inversió de bilions de dòlars que en motivessin la transformació. Tot i això, mentre avui la gent té clar per quina facció política lluita Elon Musk amb la seva fortuna, tothom sembla oblidar que és l’imperi Soros el que va propiciar el canvi de paradigma trans, encoratjant organismes de l’ONU i partits en governs com el d’Espanya.

El fundador de l’Open Society passa per altruista. Perquè, com més matusser es mostra Musk en la seva croada ultradretana, més sant sembla el seu adversari en inversions polítiques. El recent intent d’ingerència racista del magnat tecnològic al Parlament britànic a compte d’aquell escàndol dels abusos a nenes per part de bandes d’homes (entre ells, pakistanesos) valdria per a un manual de l’antipolítica.

Elon Musk s’ha convertit ràpidament en l’enemic de les democràcies europees. Ningú no s’ha cregut que simpatitzi amb aquelles nenes que van ser atacades fa una dècada. Però tampoc el Parlament anglès no ha sortit ben parat a l’haver de contenir la inferència i votar obertament en contra d’obrir una investigació a escala nacional sobre les bandes que sedueixen menors amb finalitats d’abús sexual, professin aquests criminals la religió que professin.